Juli Barrero: “No cal una gran productora per assolir fites interessants”

‘Sota el cel del Pirineu’, al top 100 que recull Enderrock.

No és el primer cop que hi som. D’una banda és senyal que el projecte està consolidat, no és flor d’un dia.

I de l’altra?

Que no cal una gran productora per assolir bons números i fites interessants. Aquest és un projecte particular i totalment independent. Avui, a més, ens han dit que som seleccionables als premis Enderrock. Animo a tothom a votar, hi ha temps fins al 25 de gener!

Què té d’especial la cançó?

Posem en valor el territori. Expressions culturals com l’Ossa d’Ordino, els fallaires, els Minairons, són protagonistes. És un cant transfronterer d’amor a la terra, la gent que l’habita i les tradicions. Surt del context i les temàtiques habituals cada cop més pobres i és d’un positivisme contagiós.

Ser independent li permet sortir del context.

Si entres en un sistema la creativitat no depèn de tu. Nosaltres, Miquel Coll, productor, i Héctor Romance, director dels videoclips, treballem amb el cor i això fa que de manera natural tinguis una sensibilitat i un detall que donen qualitat a la feina. Acabem de gravar el videoclip de Quan els llums s’apaguen que presentarem a la primavera, i les sensacions són meravelloses.

Cada videoclip està pensat com un curtmetratge.

No es tracta de vestir una cançó, treballem l’audiovisual perquè tingui entitat pròpia.

La part audiovisual sempre ha estat present?

Sempre, conec l’Hèctor des de fa temps, estem molt alineats.

És així com surten fenòmens com ‘Dones d’Aigua’?

Tenim videoclips com Entre tu i jo que ha rebut una vintena de nominacions, però allò de Dones d’Aigua va ser excepcional. 70 nominacions internacionals, una vintena de premis, i en català! Em reafirma que només pot ser fruit de la professionalitat i la sensibilitat.

També afirma que fa música des que tenia 5 anys.

De ben petit em van apuntar a la coral de Manresa i des de llavors no he parat!

No s’exhaureix aquest afany?

La música i jo som indissociables. Estic assegut al menjador de casa i des d’aquí puc veure quatre guitarres, un baix elèctric i dos amplis.

Concerts de gran format o petit comitè?

Situar-te davant centenars de persones és aclaparador, però mai oblidaré un concert de St. Julià. Eren unes 70 persones i en versionar Paraules d’amor una dona es va posar a plorar. Es crea una intimitat preciosa.