Marc Orriols-Llonch, Egiptòleg
Marc Orriols-Llonch: “Gran part del món no ha variat el model familiar en mil·lennis”
Investigador i porfessor a la UAB, el que més l’atrau d’Egipte és la part humana, i s’ha centrat en l’estudi de gènere i les relacions sexuals. Avui a les 19 h al comú d’Escaldes analitzarà tot això partint del grup escultòric familiar Nikare.
Marc Orriols-Llonch
Per què Egipte?
Quan tenia 10 anys vaig fer un treball per a l’escola i em va enganxar. Em vaig tornar friqui d’aquesta cultura. Però més enllà de la història tradicional, m’ha interessat la part humana i la perspectiva de gènere.
Parli’m del model de família egipci.
Heteronormatiu. Home-dona, no entren altres tipus de relacions sexuals, i amb descendència, que és vital perquè facin el ritual funerari i poder perdurar en el més enllà.
Què ens sorprendria?
Que continuem igual, malauradament. Estem parlant d’un model de família del 2.400 abans de Crist que no ha variat i encara segueix existint a la gran majoria del món. Tenim altres tipus de possibilitats de família, però no tothom pensa el mateix. L’homosexualitat per exemple, molta gent la considera una malaltia.
El rol de la dona estava limitat? Cleòpatra és l’excepció?
A l’Egipte tenim 3.000 anys d’història i només cinc dones regulen. Una dona vídua baixava d’estatus fins que es tornava a casar. La dona per ella mateixa no era res, com en moltes societats, es relegava a les funcions biològiques, i a això se suma l’alta mortalitat dels parts.
I les masculinitats?
L’home hegemònic són el rei i l’elit, després estan els camperols. L’homosexualitat no entra. No vol dir que no existeixi, però el que tenim documentat són pràctiques homosexuals emprades com a humiliació. Els guerrers sodomitzaven els vençuts per trencar-los la masculinitat hegemònica, feminitzar-los. L’home egipci és el penetrador impenetrable, per dir-ho d’alguna manera.
Es diu que tenien un concepte del sexe més relaxat.
Els textos religiosos parlen obertament del sexe, el déu Atum crea la seva descendència masturbant-se. S’imagina això a la tradició judeocristiana?
Impensable.
I després és interessant la quantitat de postures sexuals documentades, que diuen moltes coses de la societat.
Quines?
Per exemple que utilitzen el sexe pel gaudi a més de la reproducció, que es busca el plaer femení, potser per ratificar-se com a homes, i gairebé no trobem imatges de la dona copulant a sobre, típic de societats patriarcals.
A la nostra societat tenim més tabús respecte al sexe?
Foucault diu que el concepte de sexualitat canvia a l’època victoriana. Ens hem desviat de la naturalitat. Sovint quan parlem de sexualitat la gent riu o calla, per què si és un tema normal?