Maria da Conceição Da Rosa Brandão: “Mantenir viva la nostra cultura és molt emocionant”

Què representa per a vostè, en l’àmbit personal i artístic, participar en les Janeiras?

És un any molt especial. La Casa de Portugal celebra 30 anys i les Janeiras ja fa 19 anys que les cantem. És una data important per a la nostra cultura portuguesa i per a tots els que en formem part.

Vostè hi ha participat des del primer moment.

Sí, sí, des del principi. Fa 19 anys que participo en les Janeiras, he estat en totes. Soc una de les veteranes [riu].

Mantenir aquesta tradició durant tants anys ha de ser molt emocionant.

I molt important perquè mantenim viva la nostra cultura i la tradició popular portuguesa. Poder-la transmetre aquí a Andorra, que és el país que ens ha acollit, i ensenyar-la als més petits, als joves, explicar-los com ho vivien els nostres avantpassats, tot això és molt emocionant.

També hi ha una part molt emocional a portar els cants a la gent.

Sí, molt. Quan vas als llocs i pots portar alegria a la gent, transmetre la nostra cultura, però també l’alegria de cantar i de compartir, és molt emocionant. Em sento molt orgullosa de formar part d’aquest grup.

Com es pot mantenir viva una tradició com les Janeiras entre la gent més jove?

Als més petits i als joves els expliquem què es feia a Portugal a principis de gener: anar de porta en porta amb la il·lusió de desitjar salut i felicitat per al nou any. Així, ells entenen que tot això era la nostra cultura i la nostra tradició, i molts s’hi interessen i s’hi queden.

Com us prepareu per a quatre caps de setmana seguits d’actuacions?

Cada setmana tenim els nostres assajos i trobades de folklore. Com que ja fa molts anys que ho fem, hi ha cançons que es repeteixen cada any i alguna de nova. I, sobretot, ho passem molt bé.

Hi ha algun moment d’aquests 19 anys que recordi especialment?

Cada any hi ha moments molt emotius. Veure la gent aplaudir, amb un somriure a la cara, tant en una casa particular com en una església, emociona molt. I quan acabem i diem “fins l’any que ve”, això toca molt, perquè mai saps què pot passar durant l’any.

Com valora la resposta del públic andorrà davant d’una tradició tan portuguesa?

Sempre ens han acollit molt bé. A la gent li agrada molt, ho viu amb il·lusió i ens sentim molt estimats aquí. Abans es donava un pernil, un pastís o monedes i avui encara passa, però res com rebre els aplaudiments.