Íngrid Terricabres: “Podem entrenar la ment per veure-hi amb els ulls tapats”

Fa gairebé una dècada que imparteix el mètode VEO.

Desenvolupat per Noé Esperón a Mèxic, d’una banda, s’entrena la ment per desenvolupar la visió extraocular, que és la capacitat, amb els ulls tapats, d’executar tasques com ara llegir o descriure un entorn de forma visual amb la mateixa eficiència que amb els ulls físics oberts. Però també es tracta de dotar les persones de benestar intern.

No és cap metàfora. Parlem de veure-hi amb els ulls tapats.

Exacte. Hi ha dues descripcions freqüents entre les persones que ho assoleixen: unes expliquen que és com si tinguessin una pantalla interior a la ment on apareixen imatges, com quan tanquem els ulls per sentir una història.

I l’altra?

Descriuen que dins la foscor de l’antifaç apareix un punt de llum que pren força. De fet, hi ha infants que quan avancen en l’entrenament i són capaços de dir-te que hi ha una poma a la targeta que els poses davant, es toquen l’antifaç amb les mans. Pensen que s’ha trencat perquè veuen la targeta perfectament i no ho entenen.

Els infants ho tenen més fàcil?

Clarament. N’he trobat alguns que en mitja hora d’entrenament ja podien llegir fluidament un llibre amb l’antifaç. Ho atribueixo al fet que tenen la ment oberta. L’adult ha de lluitar amb la seva cosmovisió.

Té alguna explicació?

Cap de contrastada. Hi ha qui diu que l’ésser humà té receptors sensibles a la informació visual més enllà dels ulls, d’altres parlen de la consciència i exposen treballs d’experiències properes a la mort. Persones diagnosticades amb mort clínica temporal, que en recuperar la consciència descriuen amb precisió què ha passat en aquell espai.

Pot ser una opció si tinc una discapacitat visual?

Tot i que no s’ha de veure com una substitució de la visió ocular normal, sí que és obert a aquestes persones com una via a entrenar, i puc parlar de dos casos propers. Cal puntualitzar que és diferent el treball amb persones que són cegues de naixement que amb les que han perdut la visió i tenen una memòria visual associable a percepcions.

Deia que la metodologia dota de benestar intern.

Una cosa és experimentar l’habilitat en si i l’altra la metodologia que la fomenta. Per avançar, cal endreçar el món interior, focalitzar-se i tenir confiança en un mateix. La metodologia promou tot això amb meditació i exercicis.

És això el que la motiva?

Volia crear un espai on les persones poguessin ser una versió més lluminosa de si mateixes.