Christian Guémy ‘C215’: “Els professors són essencials en la defensa del secularisme”

Què és el que trobem dins de l’Espai Caldes?

Una instal·lació que presenta les principals figures franceses de l’emancipació, que van impulsar la Il·lustració, l’enciclopedisme, la Declaració Universal dels Drets Humans i, per extensió, el laïcisme. És una instal·lació que reuneix murals, obres creades sobre bústies (que serveixen com una mena de signatura personal) i algunes teles.

Una mostra precedida pel llibre ‘Figures de la laïcitat’.

El vaig escriure amb Jean Pierre-Sakoun. Volia que tant el llibre com l’exposició es complementessin per arribar a públics diferents.

Quin és l’objectiu que persegueixen?

Proporcionar material per a la reflexió i la difusió, per tal de donar a conèixer millor la cultura francesa i les figures que formar la Il·lustració i el moviment per a l’emancipació.

Quin personatge destacaria?

El personatge de la portada del llibre, Samuel Paty, perquè és professor. És gairebé anònim, però es va fer famós perquè va ser víctima del terrorisme simplement perquè exercia la seva professió i ensenyava laïcitat. Això demostra que cada cop resulta més difícil fer aquesta feina en un món marcat pel radicalisme i la polarització d’internet, i per a alguns, el fonamentalisme religiós. Els professors són essencials en la defensa del secularisme i és crucial donar-los suport i empoderar-los.

L’art urbà permet parlar d’aquests temes?

Dona la possibilitat de crear obres no comercials al carrer sense mediació i parlar directament amb el públic.

La tècnica que més utilitza són les plantilles.

Em van atreure perquè podia crear obres a petita escala ràpidament, de vegades sense permís, i de vegades fins i tot repetir-les. Per exemple, alguns retrats es van pintar amb un estil diferent per a l’exposició, però també es van pintar sobre paper per al llibre.

Què l’atrau dels espais urbans?

Són l’àgora, són tota la societat, no hi ha un públic escollit. Tenim l’oportunitat d’arribar a públics diversos, que parlen el nostre idioma o no, que són de diferents edats, de diferents orígens socials i que no necessàriament estan iniciats en l’art.

L’art urbà contribueix a humanitzar les ciutats?

Malauradament, les ciutats s’estan estandarditzant cada cop més, dominades per l’economia i el màrqueting, i l’art urbà pot proporcionar un alè d’aire fresc, tot i que és complicat.