Ruben Bondem, culturista
Ruben Bondem: “Cal ser estable per suportar els extrems a què sotmets el cos”
Té 37 anys i és d’Andorra la Vella. Comença a competir als 26 i compta amb el títol de Mr. World que li ha obert les portes al circuit professional. En un esport que sovint arriba a l’extrem diu que la disciplina i una ment estable són essencials.
Ruben Bondem
Competir s’ha tornat seriós?
Vaig aconseguir el guardó de Mr. World al juny, la qual cosa em convertia en professional. Al novembre em vaig presentar per Mr. Univers, l’ambient no era el mateix.
Menys companyonia?
M’ha sorprès, perquè al final tots patim gana, set, anem al límit i en canvi hi ha molta mirada per sobre l’espatlla. Molta rivalitat.
El resultat?
4t lloc. Un cop dur, sempre quedo entre els tres primers.
Què busquen els jutges?
La simetria del teu cos. Amplitud clavicular i una cintura estreta, i que les cames facin una forma d’X. I després està la condició, la qualitat muscular i la qualitat de com veus aquest múscul definit.
Com es prepara?
Sempre estàs a dieta, hi ha èpoques de menjar bastant per crear massa muscular i quan toca competir arribes a un extrem de menjar molt poc. També hi ha sistemes de deshidratació perquè el nivell d’aigua entre el múscul i la pell s’elimini el màxim possible.
Déu-n’hi-do!
Un error en qualsevol quantitat de menjar es nota. Tot està supercalculat i els nervis també són importants. Si surts amb nervis quedes com esborrat.
S’ha d’entrenar la ment?
Necessites que el cervell funcioni per poder aguantar.
És la part més difícil?
Si no tens una ment estable i enfocada, no arribes, perquè és un esport amb molta inestabilitat. Passes per molts extrems, i la disciplina és fonamental.
Comença a competir als 26.
Primer en àmbit comarcal, després nacional fins a arribar a l’europeu. Em proposava reptes, si no guanyava el de Catalunya no anava al campionat nacional d’Espanya.
Una progressió sense pausa.
Has d’estar a l’altura i no és fàcil. Ho compagino amb la feina i entreno sis vegades a la setmana unes dos hores, perquè ho separo tot per grups de músculs. Quan estic en època de competició, apujo les hores, perquè necessites més càrdio.
Com aguanta el ritme?
La passió i les ganes de superar-me. Sempre he estat molt competitiu.
S’ha sentit sol en algun moment?
És un esport sacrificat i no tothom ho entén. Tenim un físic fora del normal i no està tan acceptat. Fins i tot a la família li va costar entendre que deixés el futbol i fes culturisme. Però al final no ho faig pel reconeixement, ho faig perquè m’omple personalment.