ÀLEX RISPAL, ARTISTA VISUAL
Àlex Rispal: “La residència artística t’obliga a sortir de la zona de confort”
L’Àlex crea explorant entre la pintura, la llum i materials fotosensibles, exposant les seves creacions en galeries internacionals. La seva darrera exposició ha tingut lloc a Swartland, a Sud-àfrica, on ha residit un mes amb una beca del Govern d’Andorra.

Àlex Rispal
Què és la residència artística?
És una oportunitat per a artistes per exposar obra, absorbir més experiència i descobrir i explorar la identitat d’un altre lloc. És una manera d’ampliar l’horitzó i experimentar la cultura en primera persona.
Quin significat té ‘What holds’? Què volia transmetre?
El meu treball es basa sobre la distorsió de la realitat, el que volia representar sortir de la zona de confort i arriscar, sortir del marc convencional de la producció al laboratori, volia transmetre aquesta combinació entre allò natural que extrec de Sud-àfrica i el que m’aporta. En aquest cas, escultures a partir de materials d’allà.
Com ha sortit la idea d’anar a fer la residència a Sud-àfrica?
Estava treballant en una obra sobre la natura i va arribar un punt que volia anar al lloc d’origen. Vaig veure per Instagram que el Govern d’Andorra havia publicat unes beques per fer la residència i m’encaixava bé amb el que volia fer i tota la producció es fa al lloc de l’exposició.
Creu que ara hi ha més suport institucional?
En l’àmbit de beques sé que hi ha diverses residències artístiques en altres llocs, però en l’àmbit de pressupost sí que és veritat que sento que potser és una mica limitat. Hi havia una subvenció de 10.000 euros per repartir en un màxim de 3.300 per a tres persones i només em vaig presentar jo.
Com valora la mostra?
Artísticament, ha anat superbé, sento que en aprenentatge he pogut madurar molt l’obra. Personalment, ha sigut fantàstic, he gaudit molt de l’experiència a Swartland.
Com s’ha rebut l’exposició?
Ha sigut interessant perquè la cultura artística està molt connectada amb una manera de treballar molt orgànica i, a vegades, era difícil que entenguin el tipus d’obra que faig.
Com funciona la tècnica de fotografia analògica sense càmera?
Utilitzo la quimigrama, que és una tècnica per contacte directe sobre paper fotosensible que deixa marcada la silueta i textures, després es pinta amb químics i amb la llum del lloc.
És un andorrà establert a Madrid, per què?
És un tema laboral / professional. Vaig treballar a Andorra com a fotògraf i va arribar un moment que em sentia molt limitat, ja havia tocat totes les parts en l’àmbit fotogràfic i em faltava aquesta part creativa. A més, podria tenir més visibilitat la meva obra i entrar al mercat de l’art més fàcilment, ara fa quatre anys que soc a Madrid.
Quin és el següent repte?
Tinc diversos projectes, un que estic gestionant ara mateix són uns retaules eclesiàstics contemporanis bastant grans.