Livia Montes: “El nivell que té ara l’artística no l’havíem tingut mai”

D’on li ve la passió per la natació artística?

Des de petita, vaig néixer a Avilés (Astúries) prop d’una piscina. No era gaire bona en velocitat, però a l’aigua estava bé, i arran d’això vaig conèixer aquest esport que em va enamorar i enganxar.

I com comença a entrenar?

També a Astúries. Vaig descobrir l’artística una mica més gran que quan es comença normalment, i va ser el pas lògic fer-me entrenadora al club. Després va venir l’opció de venir a Andorra, i aquí hi he dedicat tota la meva estada, sempre al LAUesport.

Com veu l’evolució d’aquesta disciplina al país?

Doncs amb alts i baixos com tots, però el nivell que té ara la natació artística no l’havíem tingut mai. Sempre competíem en copes de categories inferiors, i hi havia diferència amb les rivals, i ara cada cop hi ha un nivell més elevat. L’entrenadora de la federació [Estel Ferreras] ha aconseguit un nivell espectacular.

Que l’artística estigui als Jocs els ha ajudat?

Moltíssim. Nosaltres al final estem molt avall i tenim l’escola tancada perquè estic jo sola, però als Serradells estan desbordades de nenes i ha anat molt bé, a més amb els bons resultats que van treure. Això ajuda les categories inferiors, que és on s’ha d’omplir perquè sempre es perd gent pel camí, però tenir un bon planter és vital.

També venen clubs de fora a fer estades, els ajuda?

I tant. Ens aporta experiències i descobrir altres coses perquè al final aquí som dos clubs, i veure que n’hi ha més és vital per a les nedadores. Per a nosaltres també com a entrenadores perquè pots veure més, tenir contacte i preguntar. Al final és una informació valuosa per a tots.

I ara fins i tot tenen un nen a l’escola.

Sí, al final lluita una mica contra corrent perquè és complicat. Ve amb la seva germana, que són bessons, però és important perquè ja n’havíem tingut a algun però sense competir, i ell sí que ho fa.

De fet, han hagut de crear una nova classificació.

Si l’artística és minoritària, la masculina encara més, però tenir-ne un en competició és molt maco. Seria molt important poder tenir un duo mixt.

A altres llocs és habitual, però aquí encara no gaire.

És important obrir la llauna i ell ho ha fet. És primordial que el planter segueixi creixent.

Com veu el futur?

Es fan les coses molt bé, hi ha una bona feina a la base sense deixar de banda els grans.