Xavier Martín, Músic
Xavier Martín: “He arribat a dur la direcció de catorze corals a la vegada”
És el director de les corals Sant Antoni i Sant Miquel de la Massana i d’Encamp, que aquests dies protagonitzen els concerts de Nadal. Avui, també ens explica la tasca que realitza amb la seva empresa, especialitzada a oferir música en directe als funerals.
Xavier Martín
Els concerts de Nadal, tota una tradició.
Fa 24 anys que porto la coral de la Massana i 13 la d’Encamp. I sempre els hem fet: tant els concerts de Nadal com la missa del Gall.
Quin repertori tenen preparat en aquesta ocasió?
Sempre combinem músiques tradicionals com Adeste fideles o L’àngel i els pastors, amb cançons actuals com la de Dausà.
Un moment esperat?
El món de les corals tradicionals està en un moment fluix, tant pel que fa a cantaires, com en nombre d’assistents. Arrencar la gent jove costa. No és un tema de la Massana o d’Encamp. Parles amb el director de l’Orfeó i estan igual.
Què creu que passa?
El món digital s’està menjant massa coses. Situem-nos 50 anys enrere. Quines activitats es feien? Les corals! Però avui dia estàs al sofà i pots fer moltes coses, a la gent se li fa complicat sortir de casa.
No fa tant havia dirigit fins a 14 corals a la vegada.
Vaig començar de casualitat! En arribar d’estudiar dels EUA tocava el piano acompanyant diversos cantants. Un dia un home em va demanar: “Som un grup de solistes i busquem un acompanyant.” En arribar al lloc vaig trobar-me una coral. “Això no és el que m’havíeu dit”, vaig queixar-me, i em van contestar: “Bé, més o menys, però potser també pots fer-ho.” En pocs anys duia 14 corals al mateix temps.
I també compagina la direcció amb una tasca inusual.
Porto 15 anys fent música en directe als tanatoris.
Com arriba a aquest món?
A les corals coneixes gent de tota mena. Un dels cantaires tenia relació amb el mossèn que feia cerimònies al tanatori. Em vaig interessar i de seguida em van demanar que organitzés el servei de música en directe. He fet més de 50.000 enterraments.
Haurà vist de tot
Podria fer un llibre d’anècdotes.
Alguna es podrà explicar.
Vostè i tots oblidem que de vegades als enterraments assisteixen famílies amb greus problemes entre si.
Certament, és la solemnitat del moment.
Parlo d’una en concret. Una família es va presentar amb bosses de farina i ous dins l’oratori. En el moment de fer la cerimònia van acabar amb una batalla campal.
Feien broma?
No! Dues noies s’estiraven dels cabells, un avi repartia amb el garrot! I com aquesta, mil històries, algunes de tràgiques.