Judit Gaset, escultora
Judit Gaset: “Perseguir l’ordre és un caos en si mateix”
Artista i docent, recorda amb estima la retrospectiva que li van fer a la sala del Parc Central fa tres anys i que considera embrió de la nova exposició ‘L’ordre del caos’, que es pot veure a la galeria Art al Set fins al 3 de gener, on les esferes són les protagonistes.
Judit Gaset
‘L’ordre del caos’, utopia?
Una contradicció, quelcom màgic. Perseguir l’ordre en tots els àmbits de la vida és en si mateix un caos. Com una moneda amb dues cares, una és l’ordre, l’altra el caos, i en girar-la desapareixen.
Ho trobem a la natura?
Imagini’s un salze ple de fulles. Sembla un caos, però si hi para atenció hi ha un ordre perfecte.
Com ho porta a l’escultura?
Esfera i natura. A l’esfera no hi ha principi ni fi, ho és tot al mateix temps i em serveix per simbolitzar l’univers. La natura representa d’on m’he alimentat. Vaig patir una malaltia. La natura em va salvar.
Com?
El 2016 em diagnostiquen càncer de mama. Se’t para la vida. Fas una travessia. En mirar enrere m’adono que he pogut remar gràcies a l’amor i la natura.
I ho tradueix a la seva obra.
Fins aleshores, treballava la verticalitat, feia tòtems. Després del procés vaig anar cap a les esferes. Era una altra Judit, començava de nou, amb més serenitat, tot i que sembli contradictori: com l’ordre i el caos.
Trobem molts contenidors amb esferes a l’exposició.
Digues-los temples o altars. És una simbiosi, les esferes són els meus universos, l’amor i la natura, que té un cicle infinit.
Infinit, etern retorn, ordre, caos. Recorda Borges.
Hi ha diferents maneres d’entendre la vida. M’agrada treballar el concepte de realitats paral·leles. Cadascú té el seu propi univers i no és capaç de percebre l’altre, però quan s’ajunten se’n crea un de nou. Com les fulles creen arbres.
Què li aporta el fang?
Contacte amb la terra. He treballat molts materials, però sempre hi torno. El fang és viu i generós, però té uns codis, com si et digués: “A partir d’ara ja no em pots tocar, si no em cuides em trencaré”, i et permet deixar la teva petjada perquè ho modeles amb les mans.
Què més?
És viu, ve de la terra i torna a la terra. I és etern. Sempre dic que en el fons del mar encara es poden trobar àmfores!
Quan ho descobreix?
Sent joveneta, en una extraescolar. Em semblava brutal que del no res pogués fer quelcom amb les mans.
També ha estat docent.
I trencàvem murs!
Què vol dir?
Molta gent creia que no podia aprendre a dibuixar o a pintar.
On se situa, caos o ordre?
En constant equilibri. Hi ha moments de caos absolut i moments d’un ordre inquietant. No puc dirigir-ho.