Ivan Campillo: “Sembla que per Nadal tens l’obligació de ser feliç”

Imagini’s. Té parella, fills i se separa. Vol tornar a començar. Té poques hores. Avui tot és caríssim i hem de dedicar el temps i el sou a tenir casa. Si vol conèixer algú, una app és pràctica. No és qüestió de si ens agrada o no. És una realitat.

Així ho viuen els personatges?

Tinc parella des de fa uns 20 anys. Mai he tingut una cita d’Speed Dating. En afrontar el personatge ho faig des del desconeixement. Soc jo mateix, si ara hagués de buscar parella per internet. I l’altra protagonista, la Sara, que interpreta Mireia Clemente, és una dona de 40 anys a qui totes les relacions li han sortit malament. Tots dos tenen cites esbojarrades fins que es troben al final.

Fem comèdia però podria ser dramàtic.

En teatre utilitzes la paròdia i l’exageració, perquè la gent, des de la llunyania, pugui riure. Si ho passessis lentament i ho meditessis, és per plorar. Les relacions humanes estan passant a ser quelcom molt visual i d’aprofitar el moment, la lògica d’una societat de consum.

L’amor s’ha convertit en un producte més?

Té a veure amb la despersonalització, és més fàcil saber el temps que fa a Austràlia que el nom del veí.

I què passa per Nadal, hi ha més pressió per trobar parella?

Per ser feliç. A Badalona fan un arbre de Nadal monumental, a Vigo és la il·luminació. Tot és per a la felicitat, venen felicitat i, és clar, tens l’obligació de ser feliç. Has de sortir per Cap d’Any. No et ve de gust? Tant hi fa, t’ho has de passar bé i, si no, beu! I acabes vomitant sobre algú.

Es crea l’efecte contrari.

És clar, quan ets a la merda i t’omplen d’aquestes bajanades, encara et deprimeixes més i et revoltes contra aquesta falsa felicitat nadalenca. I a l’obra ho portem a la paròdia, ho exagerem. Tens un personatge que no li agrada el Nadal i apareix la seva parella amb el jersei nadalenc, amb banyes de ren, i comença a cantar nadales!

Ja porta tres anys amb l’obra.

Un amic deia que al teatre de vegades estàs prenent el sol a la coberta i d’altres fregant a baix. Ara ens toca el sol! Ha anat molt bé. Quan acaba la funció et diuen coses com que tot i viure situacions difícils, per un moment han oblidat els problemes i han rigut com mai.

Però podem trobar l’amor?

En un món perfecte tens la parella ideal. Però el món no ho és i les parelles són reals. Els homes tindrem panxeta i perdrem cabells. Trobarem l’amor? N’estic convençut, però no serà ideal com a les pel·lícules. Serà un amor real.