Perspectiva

Només cal fer un pas enrere per entendre el món que ens envolta. És el que vaig pensar escoltant l’historiador Carles Gascon, que aquests dies ha presentat la seva darrera investigació, editada amb motiu del centenari de la mort de Josep Zulueta. Per a aquells que no ho sàpiguen, Zulueta va ser un destacat polític i economista català, però al Pirineu és recordat sobretot per haver impulsat, l’any 1915, la Cooperativa del Cadí a la Seu d’Urgell, juntament amb els ramaders de l’Alt Urgell. Un veritable punt d’inflexió per a l’economia pirinenca. Gascon ens va descriure com era la vida a casa nostra a principis del segle XX i, amb el seu entusiasme encomanadís, ens va transportar a les vinyes de la Seu d’Urgell –el principal conreu de l’època, abans de l’arribada de la fil·loxera– i al degoteig constant de pirinencs que marxaven a fer les Amèriques. I mentre en Gascon desgranava els –múltiples– periples d’en Zulueta, jo no podia evitar pensar en la paradoxa que suposa que avui tanta gent es posi les mans al cap amb l’arribada d’immigrants sud-americans, quan són els besnets d’aquells que ens van acollir a les Amèriques. Avui, són ells els que venen a casa nostra buscant –tal com ho vam fer nosaltres abans– una vida millor. Quid pro quo, deien els antics. La història és foteta. D’una banda alguns capítols els va repetint en bucle, com si no fóssim capaços d’entendre res, i de l’altra ens diu que el que avui no és, demà potser ho serà. El vi de la Seu diuen que era ben dolent fa cent anys, i avui en fem de bo de més amunt. Hi ha coses que canvien, d’altres ens escupen des del mirall.