Laia Giralt: “Canvien els temps i els polítics, però la sàtira segueix vigent”

Torna la festa de l’Ossa!

És una dramatització de la que podria ser l’última ossa que es va matar Ordino. Un grup de dallaires es troben l’animal i han de fer el possible per alliberar el poble de l’amenaça. Evidentment està farcida de sàtira i humor. Tractem qüestions que ens preocupen del poble, del país i de la política.

Enguany interpreta un dels dallaires.

He fet de tot, fins i tot de minyona, però el dallaire és un dels papers al qual tinc especial sensibilitat. Hi ha diferents rols, el setciències, el que sempre vol tenir content l’amo... en aquesta edició faig de Bombeta, el cap dels dallaires.

Què en destacaria d’enguany?

El relleu generacional. És important, i enguany ha estat especialment xulo perquè els joves dallaires s’han fet càrrec dels diàlegs ells sols.

I l’actualitat?

Sense fer massa espòiler puc dir que entre d’altres temes tocarem el canvi de línies de bus, la inversió estrangera en pisos turístics i com afecta el patrimoni, o la polèmica del cap de l’ossa, on no vull entrar.

D’acord. I com es prepara tot això?

Comencem a organitzar-ho dos mesos abans. Ens dividim en grups de treball i fem pluja d’idees. Després elaborem el text en grups més reduïts. Finalment, cridem els que hi participaran, fem la lectura i repartim els personatges, tenint en compte les motivacions de cada persona. A partir d’aquí comencen els assajos.

Un procés obert.

Els diàlegs no serien els mateixos sense les idees, l’imaginari i les preocupacions de cadascú. Per exemple, un dels temes que sortiran són els parcs. És irònic, però sembla que hi ha més parcs per als gossos que els infants. I això surt de la preocupació d’un veí. És gràcies als interessos i motivacions de tothom que podem fer l’obra.

Fins i tot dels més petits?

Ells fan una interpretació que diem el despertar de l’osseta. Aquí expressen temes propis, com poden ser problemes a l’escola o queixes per la manca de zones verdes.

Participa en la festa des que es va recuperar.

M’encanta fer poble. És fantàstic! Comparteixes experiències i anècdotes amb gent de diferents edats que no trobes en el dia a dia. Ens ajudem i penso que és molt bonic.

I necessari!

La sàtira no caduca. Canvien els temps, els grups polítics, però sempre hi ha problemàtiques socials que ens preocupen a tots i això és justament el que mou la nostra farsa i la fa vigent.