ORIOL BALAGUER, PASTISSER I XOCOLATER
Oriol Balaguer: “El millor del món és que algú s’emocioni amb el teu menjar”
Reconegut arreu del món per la seva capacitat d’innovar en l’alta rebosteria, ha obtingut guardons com el Millor Panettone Artesà. Ara porta les seves creacions al país amb un córner situat a l’Hotel Isard, amb què desitja treure un somriure a tots els andorrans.
Oriol Balaguer
La xocolata ens dona felicitat?
Hi ajuda! Quan la gent parla de xocolata somriu i quan la degusta i olora, li canvien els ulls!
Llavors el seu córner ens alegrarà els dies.
El millor del món és que algú mengi quelcom teu, exclami “uou” i s’emocioni.
Què trobarem?
Tota la nostra col·lecció de bombons, com la mascletà, que és un bombó que peta a la boca; les trufes gelades, que són el nostre best-seller; tot tipus de rajoles, torrons tradicionals i avantguardistes, galetes i fruits secs amb xocolata, cristalls, corals... i el nostre perfum.
Un perfum?
El nostre panettone. La meva obsessió durant anys fins que vaig aconseguir la sensació que buscava tant en aroma, textura i sabor. El vaig batejar com El perfum, referint-me a la pel·lícula. No estic boig com el protagonista, però diria que el panettone té quelcom de màgia.
També ha creat una rajola en homenatge a Andorra.
Una picada d’ulls al país per la il·lusió que em fa estar aquí. He escollit la data de 1278, quan es constitueix el Principat, i poso l’explicació dins la rajola que, per descomptat, té un percentatge de cacao del 78%.
S’havia centrat en Barcelona i Madrid. Per què Andorra?
Fa uns mesos, durant un sopar, se’m va preguntar per què no venia i vaig explicar que mai m’havien trucat. Al costat tenia en Roger, xef executiu de l’Isard, que va prendre nota i a la setmana següent ja era per aquí. Coses de la vida!
I tot comença amb un desig de la infància.
Recordo al pare fent peces de xocolata. Després es van separar i va marxar, però jo ho duia a la sang, volia ser pastisser i als 16 anys vaig deixar Calafell per anar amb els meus oncles a Barcelona i estudiar l’ofici.
Quins sabors recorda d’aquella època?
El pa amb oli i xocolata en sortir de l’escola, les galetes de la mare i la mona amb aquell sabor anisat que feia la tieta.
El mestre més estimat?
Tomàs Ortega i Oriol Madern. Em van ensenyar humilitat i inquietud per trobar la perfecció.
També va treballar al Bulli.
Volia estar-hi dos anys i vaig estar-hi 7, amb això ho dic tot! Eren els 90 i hi havia molta creativitat. Es qüestionaven les coses contínuament: “Això s’ha fet així, però es pot fer d’una altra manera?”. Això és fantàstic.
Tradició o innovació?
Al mig. L’avantguarda m’encanta, però la línia tradicional ha perdurat i sempre ho farà.