ÀLEX GARRIDO, ESCRIPTOR
Àlex Garrido: “¿En què hem fallat perquè proliferin els discursos d’odi?”
És de Manlleu i en la seva trajectòria es combinen literatura, docència i política. El seu darrer llibre ‘El diable irlandès’ ha aconseguit el Fiter i Rossell. Una novel·la policíaca que vol ser un contrapunt als discursos d’odi i l’estigmatització dels migrants.
Àlex Garrido
Un premi inesperat?
Ja no hi confiava, i quan m’ho van dir, em va fer molta il·lusió.
Quan arriba a les llibreries?
Pels volts de la primavera. Ho portarà una editorial andorrana, que encara està per definir.
Torna a la novel·la policíaca.
I com és habitual s’inicia amb una mort, la d’un escriptor que acaba de ser guardonat. Un Mosso d’Esquadra peculiar, que aporta un contrapunt humorístic al text, s’encarregarà de la investigació i arribarà fins a Irlanda, Ballymun, un barri d’immigrants en plena regeneració.
I més enllà de la trama?
D’una banda, hi és present el tema de manca d’habitatge i l’especulació immobiliària, i aquí jugo amb l’escenari d’Andorra, però sobretot vull convidar a una reflexió sobre l’estigmatització dels migrants.
Per què aquest tema?
Tot neix d’un comentari de Trump. Deia que volia expulsar tots els immigrants. El sector empresarial es va plantar alertant que això posaria l’economia en perill. Tot i ser necessària cada cop hi ha més discursos d’odi vers la migració.
Per què proliferen?
Per manca d’oportunitats, essencialment en els joves. Ho veig a les aules, t’adones de com aquests discursos els acaben calant, aquesta mentida els resulta creïble sobretot a través de les xarxes socials.
Tota la responsabilitat és de les xarxes?
No puc negar que les polítiques de l’esquerra, no només a Catalunya, Espanya i Europa, sinó a molts llocs del món, no han estat del tot encertades. El discurs de l’esquerra, i també el del centre s’ha de ressituar i s’ha d’aprendre dels errors.
Quins són aquests errors?
Necessitem la immigració i hem tendit al bonisme. Hem parlat massa dels drets, sense posar en valor que la immigració s’ha d’integrar i que ha de contemplar els deures que tenim com a societat. Això ha propulsat el discurs d’odi cap als migrants.
Un debat gens fàcil.
Podem criticar els discursos de l’extrema dreta, però també ens hem de mirar al mirall. En què hem fallat per arribar a la proliferació de discursos i partits polítics que encarnen un odi visceral cap al que és diferent a nosaltres? La novel·la també exposa els errors dels que defensem polítiques diferents.
Estava a primera línia de la política, s’ha desencisat?
El 2023 vaig decidir no repetir alcaldia a Manlleu, i vaig deixar la militància. Sent docent m’he adonat de la situació que vivim i he tornat al compromís polític, però lluny del focus públic.