Josep Pubill, Arquitecte
Josep Pubill: “Els anys vinents haurem de centrar-nos a renovar edificis”
Escaldenc de 53 anys. Estudia al col·legi francès i arquitectura a Toulouse. Porta 29 anys exercint la professió exclusivament al país, excepte un sol projecte a Perpinyà. Creu en l’equilibri i de la seva carrera en destaca les obres de l’INUU de Caldea el 2018.
Josep Pubillf
En quin punt es troba l’arquitectura al país?
Plena expansió. Estem a un ritme molt elevat. Fins i tot, un pèl massa elevat.
Alguns diuen que cal frenar.
Vam tenir una frenada l’any 2008. Es frenarà per si sol quan l’oferta superi la demanda.
Un company, en Dilmè, parla de rehabilitar.
Tota la raó! En els propers anys ens haurem de centrar a renovar el parc immobiliari obsolet, construït als 70 i 80, per fer habitatges acords al segle XXI.
Sempre ha exercit a Andorra?
29 anys a la professió. Només he fet un projecte fora, una casa a Perpinyà. Durant la primera etapa feia habitatges en edificis, pisos de promoció, i des del 2000 cap aquí he fet xalets i cases de grans dimensions. El que dona la idea de com ha evolucionat la demanda.
Algun projecte emblemàtic?
Sempre recordaré haver estat responsable de les obres de l’INUU el 2011 i 2012.
Per què?
Hi havia una crisi a la professió i passava el dia a l’obra. Va ser un repte, la situació financera feia que ens miréssim cada detall. El projecte estava pensadíssim i a mesura que construíem ho repensàvem i readaptàvem. Escoltàvem tothom que donés la seva opinió.
I a nivell arquitectònic?
Se sortia de la norma, tot i no ser complicat: una paret, amb una piscina d’inox a dintre, com si fos una aigüera gegant, i una coberta de vidre al damunt. Això sí, tecnològicament tenia tota la complicació. I si li digués el que va costar aquell edifici no ho creuria.
Quant?
Només dic que el preu del m² avui dia és tres vegades superior. Impensable avui dia.
Creativitat i normativa. Poden conviure a Andorra?
Complicat. Les normatives són severes i últimament alguns comuns han modificat els plans d’urbanisme i tornen a imposar paràmetres massa restrictius, massa rústics. Torna la tendència d’allò tradicional, quan, al final de la crisi, entre el 2009 i el 2017 es veien edificis més moderns, amb finestrals més grans, cobertes més planes, es fugia del que s’havia fet als 90.
Política i arquitectura van de la mà?
Política, arquitectura i futbol. Tothom hi entén. Però quan t’has de mullar, desapareixen els que hi entenen molt.
Vostè s’hi havia posat.
Mai plenament, he tapat forats en eleccions. M’agrada saber com pensa la gent, però tinc l’edat que tinc i crec que hi ha gent més preparada.