Sergi ‘Bobby’ Verdeguer: “Hem tocat a tot el món, però tocar a l’Auditori va ser únic”

4 de maig del 2024. Li sona?

El primer concert que fèiem a Andorra en deu anys. Teníem moltes ganes d’ensenyar el que fèiem perquè sempre marxem a tocar a fora i la gent d’aquí, inclús amics i familiars, no havien vist la nostra progressió. Hem fet concerts a tot el món, però el de l’Auditori va ser únic.

I, a més, s’estava enregistrant.

Recordo els nervis de voler fer-ho bé precisament perquè quedava gravat, però la nit va ser molt maca i la gràcia serà poder veure’l d’aquí a 30 anys!

Però ara tenim una estrena a la vista: ‘Live in Andorra’.

Exacte. Un llençament especial en ser el disc d’aquell directe a Andorra! L’àlbum és una foto del que era Perséfone en aquell moment, en què, a més, celebràvem els 20 anys de la formació. Ens fa il·lusió, ens sentim ambaixadors culturals del país.

Com arriba un grup de metal a l’Auditori i amb l’ONCA ?

La iniciativa va ser de l’Auditori, durant la temporada sempre toca un grup del país. I teníem la proposta de l’Orquestra Nacional de feia temps. Al final vam aconseguir unir-ho tot.

Una forma única de celebrar els 20 anys del grup!

Vam fer un xou semblant al que fèiem a la gira, un best of Perséfone, tocant temes des del tercer disc fins al darrer llançament de llavors, Lingua Ignota. En ser una ocasió irrepetible, vam interpretar cançons instrumentals que ressaltaven amb l’orquestra, que no havíem tocat mai i no hem tornat a tocar. Una barreja de cançons agressives i potents i parts melòdiques.

Parli’m de ‘Living waves’?

És una cançó que ens representa, pel que diu, pel moment en què la vam treure i perquè vam col·laborar amb un cantant americà, Paul Masvidal, amb el qual tenim una unió especial.

Què ens explica?

Sempre parlem de temes que tenen a veure amb l’ésser humà, l’autoconeixement, les relacions. Diria que aquest és un disc espiritual i aquesta cançó va en aquest sentit.

Ja fa uns deu anys que es va unir a Perséfone.

Jo no ho compto, perquè he estat amic seu des de fa molt de temps. Ens considerem família.

No tots els grups poden dir-ho.

Mantenir una relació, un projecte durant tant de temps és complicat. Ens estimem molt i crec que hem millorat en tot el que es refereix a la música, perquè hem sapigut aprendre dels errors i mantenim viva la voluntat de superació.

Vint anys més?

No sé si amb la mateixa energia, els concerts són molt canyeros, però tant de bo.