Cristina Bassóns, Tresorera de la Federació d’Scrabble en Català
Cristina Bassóns: “En el nostre bingo no es canten números, sinó lletres”
Té 45 anys, en fa més de 10 que és voluntària a la federació i un cop més organitza un bingo nadalenc on les lletres són les protagonistes. L’acte se celebrarà demà a les 10.30 hores a la biblioteca d'Encamp i a les 16 hores a la biblioteca comunal del Pas.
Cristina Bassóns
Un bingo de paraules?
El vam inventar al club de l’Hospitalet. Volíem una activitat en català en què tothom pogués participar, però la gent no sabia què era l’Scrabble.
Els feia enrere.
El bingo té la gràcia que tothom el coneix. LLavors el que cantem són lletres i el que compons no és una filera sense més, sinó una paraula. Fas bingo quan completes les cinc paraules del cartró!
Una manera d’aprendre la llengua?
I vinculable a les biblioteques. Convertim una cosa de números a lletres i tothom hi pot participar, des de nens que estan aprenent l’abecedari fins a adults que volen conèixer la llengua. És un aprenentatge lúdic, familiar i divertit.
Això és el que la va atraure?
És un joc competitiu, però et permet socialitzar. Coneixes persones i fas grans amistats.
És el que passa a Encamp?
Ja hem vingut un parell de vegades i enguany, a més del Bingo, proposarem una partida duplicada, en què tots tenen les mateixes lletres. Es converteix en un joc cooperatiu i dirigit, perquè el que demanarem és que busquin paraules pròpies d’Andorra. Això fa que sigui més fàcil i també més amè.
Quina paraula podria ser?
Donja, un embotit vostre, o tana, el tabac. Aviso que aquestes dues no sortiran a la partida!
Anem perdent vocabulari, no l’hi sembla?
Certament, en jugar a Scrabble inevitablement surten combinacions amb consonants complicades i en els campionats algú et posa al davant una paraula estranya que va passant d’un a l’altre. Un vocabulari d’Scrabble que no utilitzes en el teu dia a dia perquè cau en desús.
Regali’m una d’aquestes paraules d’Scrabble.
El que més ens agrada són les paraules curtes que tinguin una fitxa cara com pot ser la l·l, la ç o la x, perquè ens fa guanyar molts punts. Per exemple ix.
?
Del verb eixir valencià.
Una altra.
Al·le, que no és la respiració, és un hidrocarbur, o ol·li, adaptada de l’anglès, descriu un moviment que fas quan vas en patinet, cosa que no faràs mai a la teva vida, però és perfecta per a l’Scrabble.
Recorda la primera partida?
Feien un campionat a l’Hospitalet i em venia de gust. Vaig trucar al club i vaig dir: “Vull jugar, però no en sé!” I em van connectar amb altres persones que també començaven. D’això ja fa més de 10 anys.