Sergio Bernal, Ballarí
Sergio Bernal: “L’emoció és la diferència entre fer moviments i passos o fer art”
La passió ha definit la seva trajectòria, que és reconeguda a tot el món. Per a ell la dansa és emoció i després d’estar al Ballet Nacional d’Espanya, funda una companyia pròpia, amb produccions com ‘Rodin’, que podrem veure avui al Centre de Congressos.
Sergio Bernal
Defineix Rodin com un ‘escultor d’emocions’.
Com a artista, està ple de vivències i emocions i a través de la seva obra hem pogut veure els paisatges pels quals ha transitat.
Com ho porta a l’escenari?
L’espectacle es compon de quatre quadres. Partim d’una revisió de la seva vida i de la relació amb Camille Claudel, i a partir d’aquí ens centrem en les seves obres, El tors d’home Louis XIV, El petó i El pensador.
La preferida?
La darrera. És una escultura plena de por, passió, dolor, i Rodin la va fer perquè a través de la musculatura, la forma i la posició, poguéssim captar-ho. A l’espectacle porto la peça cap al flamenc, amb la música de Roque Baños, i intento impregnar-la d’aquesta força i passió.
La dansa és emoció?
És un llenguatge que no té llenguatge. Es parla amb el cos, la mirada, una mà. Tot ha d’expressar i l’emoció ha de ser-hi present. És el que diferencia fer passos i moviments de fer bellesa i art.
Ho descobreix de petit?
De casualitat! La mare, que volia una mica de temps lliure, va tenir l’estranya idea d’apuntar-me a mi i al meu germà bessó a fer sevillanes. Tenia quatre anys. Ell es va cansar en dos dies, però jo vaig trobar la forma de comunicar-me. La innocència permet no tenir recança a exposar-te davant el públic.
Un aprenentatge dur?
És una professió difícil i exigent, on tu ets l’instrument i has de treballar sempre. Parteixes de l’emoció i la ment et pot fer males passades quan has tingut una mala actuació. Actuar requereix responsabilitat i respecte, sobretot pel temps que et dediquen.
I la compensació?
Abans que tanqui el teló tens el públic davant i sents com aplaudeix, és la seva gratitud pel viatge que heu fet junts. Res és comparable amb això.
Va llançar la seva companyia en ple covid.
Gener del 2020. Un d’aquells moments en què et planteges si continuar endavant! Vaig aprofitar per fer introspecció i esbrinar què volia explicar al públic. I ara ja portem cinc anys.
Què troba a faltar en el panorama actual?
S’utilitza la dansa com un aparador. “Què està de moda?”, doncs faig un discurs sobre això. No hi estic d’acord. Acompliràs les expectatives, però el públic es quedarà buit. Trobo a faltar més veritat en la dansa.
Què li diria ara a aquell nen que feia sevillanes?
Hi parlo sovint. Li diria que ho tornaria a fer i que descobrirà un món preciós.