Ramon Puente, Conseller empresarial
Ramon Puente: “Acceptar el fracàs et converteix en part de la solució”
És de Barcelona, té 59 anys i en fa dos que viu a Andorra. Va veure com s’enfonsava la seva empresa el 2000 i des de llavors fa ‘mentoring’ empresarial en situació de crisi, en què assegura que el temps és decisiu. Demà a les 19.30 h ho explica al Roc Blanc.
Ramon Puente
El ‘mentoring’ empresarial pot ser la sortida a una crisi?
Molts cops és la diferència entre la fallida i la supervivència. Es tracta d’orientar l’empresari a gestionar la crisi. La majoria estan preparats per créixer, però quan es donen l’hòstia estan atabalats i necessiten ajuda externa per veure opcions.
Quin és el moment de trucar?
Al més aviat possible. Imagini’s que l’empresa té una ferida que sagna, cal parar-ho!
I un cop demanem l’ajuda?
Fem una diagnosi, analitzem el model de negoci, el management, el deute. En quinze dies o menys hem de tenir clara la situació i l’estratègia, prendre decisions, negociar amb bancs, etc., i establir un temps de recuperació, o en cas de tancar, mirar de fer un soft landing. Si caus, que almenys sigui per la zona verda de la muntanya.
Què porta a una fallida?
És més habitual del que pensem. No poder fer front al deute, fer males inversions, un management incorrecte, el pitjor és quan falla el model de negoci, perquè llavors és difícil trobar solucions.
Es pot preveure?
El normal és encertar i equivocar-se. Però si l’equivocació et pot afectar de forma estructural, tens un problema. En prendre decisions és important entendre’n les conseqüències. Tampoc és el mateix equivocar-se amb vint anys que amb 57 i tres fills. Has de tenir clara quina és la teva situació i què pots perdre.
Refloten les empreses?
Molts cops només necessiten temps per endreçar el que els fallava i aconseguir posar-se al dia en els deutes. Si bé és cert que no fan la mateixa facturació que abans.
El més difícil del procés?
Assumir que s’han equivocat i que necessiten ajuda. És com si es morís un familiar. Li havien estat restant importància fins que no poden pagar proveïdors o treballadors. I això és dur. El sentiment de culpa i frau és gran. Ara bé, quan accepten el fracàs i reaccionen, es converteixen en l’eina fonamental de la solució.
Ho ha viscut personalment?
La meva empresa es va enfonsar per un desacord entre els socis el 2000. El procés va ser dur, però vaig aprendre i després em van trucar d’un fons d’inversió. Com que havia passat el procés podia ser d’ajuda. D’això ja fa 20 anys.
No se li feia dur reviure-ho?
Em dona eines per entendre la situació i aconsellar. Per exemple, és habitual llançar la culpa a un altre, i tu els has d’ajudar a assumir la seva responsabilitat, només així poden millorar.