CARME MOMBIEDRO, MEDICINA ESPORTIVA
Carme Mombiedro: “És el moment de prendre les regnes de la nostra salut”
Formada en medicina de l’activitat física i de l’esport i biologia del comportament i neurociències, té una visió singular i integral del cos i la ment. Dimecres a les 19 hores, a La Trenca, presenta el darrer llibre, ‘Escolta’t, mira’t, toca’t’.
Carme Mombiedro
‘Escolta’t, mira’t, toca’t!’
El resum de la meva activitat mèdica en aquests 40 anys! El sistema sanitari mostra signes de saturació. És el moment de responsabilitzar-nos i prendre les regnes de la nostra salut. Evidentment, si necessitem ajuda l’hem de demanar, però hi ha una base important que depèn de nosaltres.
Com ho fem?
He dividit el llibre en tres blocs. El primer, mirar cap endins. Reconèixer emocions i sensacions corporals. Aquí explico com la respiració, la relaxació i l’atenció plena són els primers passos fàcils que podem fer per conèixer aquest cos.
Un procés d’introspecció?
Un procés d’autoconeixement que ens acompanya cada dia en què no calen canvis radicals. Tenim un cos que és un aliat formidable, al qual podem preguntar i demanar informació!
Què més?
El segon pas és responsabilitzar-nos, crear nous hàbits. Trencar els patrons antics que ens mantenen en el dolor i la tensió permanent. Finalment, la part més vivencial.
Toca’t.
Són 15 fitxes per detectar i tractar els típics punts de dolors de cervicals, dorsals, lumbars, braços i cames, combinat amb el coneixement del cos, la respiració i la relaxació. És per començar, però si crees l’hàbit, notes una gran diferència.
Evitem que es cronifiquin certes malalties?
El nostre cos ens avisa durant anys de petits dolors, com, per exemple, el de les cervicals. I què fem? Prenem una pastilla. Hem d’aprendre a tocar aquestes cervicals i deixar d’optar per les solucions immediates.
Ho fem per mandra?
En aquest món accelerat tenim un excés d’estímuls cerebrals, Bohler ens defineix com a “incontinents cerebrals”. Això provoca que les cèl·lules que diem de nucli estriat i que formen la part més antiga i automàtica del cervell, s’atrofiïn. Ens tornem impacients i entrem en contradicció. Sabem que hem de fer exercici, però ens quedem al sofà.
Cal reeducar el cervell?
L’inconscient tira sempre cap al mateix lloc, hem d’aprendre a fer actes conscients.
Té una mirada única de la ment i el cos.
La medicina esportiva i preventiva m’encanta, però no entenia per què no la posem en pràctica i això em va portar a la neurociència del comportament.
Quina és la motivació última?
Els fills. Ens lamentem de quin món els deixem, oi? Vull sortir de la queixa i fer quelcom.