Ana Miralles: “Ava Gardner es va avançar al seu temps decidint el seu destí”

Una biografia a l’ús?

En els documentals que parlen d’Ava Gardner, el discurs que preval és el de Frank Sinatra. Volíem un altre punt de vista i vam cercar en biografies com la de la seva donzella, la Rene Jordan, i la de David Hanna, que va ser agent i secretari de l’Ava durant cinc anys.

Què van descobrir?

Un personatge més ric i interessant, i el vam situar en un episodi de la seva vida que dura dos dies, però que ens permetia aprofundir en la seva personalitat. Un episodi desagradable que la va posar a prova: el viatge a Rio per promocionar La Condesa Descalza.

Desagradable?

Arriba al Brasil 15 dies després del suïcidi del president que volia impulsar un programa social. La ingerència dels Estats Units li ho va impedir. El poble estava de dol i rebutjava tot el que vingués dels EUA. A sobre, ella tenia fama de cap boig. L’assetjament de la premsa va fer que marxés en 48 h.

Trencava el cànon de l’època.

Tenia els seus diners, bevia, i era desinhibida sexualment. No dissimulava, si algú li agradava, se’l lligava. Això en una dona era reprovable, però ella ho seguia fent perquè se sentia lliure. És més, en una societat racista i homòfoba, sempre anava amb la seva amiga Rene, que era negra, i amb el David que era homosexual. Només això ja es mereix el meu respecte.

I la felicitat?

Lluitar contra aquest masclisme devia ser dur però no van poder amb ella. Es va avançar al seu temps. Tot i que no es va declarar feminista, va decidir la seva vida i el seu destí sense subordinar-se a cap home.

Deu haver estat un repte donar a conèixer la seva història.

El que em feia més por era recrear el Rio dels 50. M’agrada dibuixar coses vives, persones, animals i plantes. Aquí la ciutat és un personatge més i vam documentar-nos molt. És una ciutat en evolució constant i avui dia no queda gairebé res del Rio d’aquella època.

Un cop més col·labora amb el guionista Emilio Ruiz.

Som parella des de fa anys, ens agrada treballar junts.

No hi ha tensió?

No, ell té millor caràcter que jo! Respectem l’espai de cadascú. Amb un projecte entre mans els esmorzars són més animats.

Un futur sense dibuixar?

Impossible. És la meva forma de contrarestar tot el que no m’agrada. Intento aportar bellesa. Que la gent que ho llegeixi senti que durant una estona el món és una mica millor. Quelcom més endreçat, més bell, més harmònic.