Frédéric Berhommier: “Cada pedra és singular i suposa un repte constant”

Defineixi la tècnica de la pedra seca.

És l’art de construir en pedra sense lligar, només gràcies a la gravetat i la comprensió de les forces que actuen sobre les diferents pedres.

És difícil?

Cada tipus de pedres té les seves peculiaritats, fet que es converteix en un repte constant per al constructor artesà.

Què vol dir?

Les diferències de formes, colors, textures i mides defineixen la riquesa patrimonial de cada regió. El tipus de pedres i la tipologia climàtica o geogràfica poden originar variacions molt àmplies en les tècniques constructives.

On es pot aplicar?

Actualment la major part d’obres de pedra seca són murs de contenció com creació de terrasses de cultius, vies d’accés per als vehicles, o estructures pantalla en carretera, ja que són molt eficients respecte a altres tècniques com el formigó sobretot en el vessant mediambiental. Però també es poden realitzar cabanes, bastiments, jardins, escales, voltes, i moltes altres innovacions futures.

Què li semblen les jornades que se celebren avui?

Són importants per conscienciar del valor que de la tècnica, de la mateixa manera el fet d’haver estat reconeguda per la Unesco, ajuda a crear pedagogia sobre els seus beneficis.

Sempre li ha interessat la construcció en pedra seca?

Com a paleta de formació, volia construir de forma més essencialista que convencional. M’agrada la senzillesa dels materials naturals sense processar i la connexió directa amb l’entorn, la integració a l’ecosistema local.

I va iniciar la formació.

És necessari contactar amb organitzacions reconegudes com l’AGMC a Catalunya o l’ABPA a França, però, personalment, a l’hora de formar la gent, prefereixo contractar aprenents i transmetre’ls els meus coneixements i visió directament.

Aquesta tècnica pot conviure amb l’arquitectura actual?

És intrínsecament contemporània perquè és atemporal. Va existir, existeix i existirà.

Hauríem d’oblidar el formigó?

Existeix des de fa tan sols 150 anys dins la història de la humanitat, que és mil·lenària. Per això és fonamental examinar els avantpassats, i inspirar-nos en el seu treball per tal d’adaptar aquesta herència cultural de construcció. El problema del formigó és l’ús indiscriminat que se’n fa. Cada material té característiques úniques, i combinant-los es pot crear una arquitectura sana i bella per al futur.