Alexandra Kyaw
Alexandra Kyaw: “El cervell és com un pare protector, però ens causa estrès”
D’origen francoalemany, té 54 anys i en fa més de 20 que viu a Andorra. Compara el cervell amb un pare protector amb el qual hem d’aprendre a dialogar per no viure constantment estressats. Demà a les 19 h oferirà el taller ‘Aprendre a desestressar-se’, al Roc Blanc.

Alexandra Kyaw
Anem massa estressats?
Si fos un cop al dia, per exemple al matí, que has de ser enèrgic, encara. El problema és que ho estem tot el dia i el cos s’hi acostuma. El cervell vol que siguem eficients, ens adverteix constantment del que pot passar i li va bé aquest estrès.
Fa una anticipació contínua.
És com un pare protector que té bones intencions, però ens acaba estressant quan potser no cal. El pitjor és que altera el son i això fa que l’estrès augmenti.
Entrem en bucle.
La meditació i el ioga poden trencar-lo, però no els pots practicar en moments puntuals d’estrès, per exemple quan tens el teu cap davant.
Llavors?
Hem d’aprendre a dialogar amb el cervell. Ser conscients que fa interpretacions que no han de ser veritat i identificar els símptomes per interrompre les reaccions automàtiques que el cervell activa quan entra en mode supervivència.
Com les interrompem?
En el curs identifiquem les situacions en què tenim una reacció automàtica que no voldríem i desfem tota la situació perquè així puguem escollir fer-ho d’una altra manera.
M’estressa conduir per un carrer estret de doble sentit.
Sabent que és un punt complicat, abans d’arribar respiri profundament. Activarà el sistema parasimpàtic i el cervell no entrarà en mode supervivència!
Què més puc fer?
Identifiqui pensaments negatius com no puc o no sé i aquells que estiguin relacionats amb els altres. Són pensaments que no li aporten gaire. D’acord, hi ha situacions difícils i potser sí que li han fet una mala passada, però és millor pensar: “Què puc fer jo en aquesta situació?”
Sembla més positiu.
Més obert, però necessita estar bé perquè l’estrès limita la creativitat per trobar solucions.
Quan va fer el canvi de xip?
Fa 10 anys. Soc mare de tres nenes i quan eren petites vivia endinsada en l’estrès, tot ho volia perfecte i em vaig adonar que havia de canviar. Vaig iniciar el camí de la sofrologia, disciplina que utilitzo per regular les emocions, i el coaching.
Les mares són els clients més habituals?
Les dones emprenedores o amb responsabilitats, amb fills o sense. Senten que la seva vida és un puzle impossible.
Necessitem un canvi profund en la societat?
Potser, però el que m’interessa és despertar la creativitat, perquè puguin decidir què és l’important i trencar la sensació d’apagar focs constantment.