Noe López, Ballarina de tango i folklore argentí
Noe López: “No cal ser un dansaire expert per gaudir ballant tango”
És argentina, fa tres anys que viu a Andorra i el tango és la seva passió. Aquest novembre, en el marc del 30è aniversari de relacions entre Andorra i l’Argentina, oferirà quatre classes magistrals de tango amb Juan Ignacio Sunde, als Serradells.
Noe López
El tango segueix sent la icona clàssica de l’Argentina.
Fa temps que ha transcendit les fronteres. Se sap que és argentí, però va per tot el món apassionant i atraient cada cop més gent! Ho veig, ho he experimentat aquí i en altres països on he anat.
Per què serà?
La sensualitat que la gent veu dalt l’escenari, les tècniques, l’abraçada, sobretot la connexió que s’aconsegueix quan el balles, crec que és el que fan venir ganes d’aprendre’l.
No podia faltar en aquest 30è aniversari.
Hem volgut donar-li èmfasi. He tingut l’oportunitat que vingui un dels membres de la companyia La Marrupeña, on actuo, Juan Ignacio Sunde, amb el qual hem ofert un espectacle i amb qui farem les classes.
Què voldria que s’enduguessin els alumnes?
Que no s’ha de ser un dansaire expert per gaudir ballant tango. Farem una introducció començant per sentir la música, la caminata i trobar la connexió per ballar. També aprendran que hi ha un conductor i una persona que es deixa conduir, però no és necessari ballar sempre amb la mateixa persona per trobar la connexió, per tant, no és necessari dur parella.
Sempre s’ha dit que el tango és masculí.
És un mite. Sempre hi ha qui condueix i qui es deixa conduir, però ens hem de treure allò que és la dona qui s’ha de deixar portar i que l’home és l’únic que condueix. I ho dic també de part del Sunde!
Què més aprendrem?
Hi ha dos tipus de tango, el d’escenari i el de saló. Aquest darrer és en el que posarem èmfasi, perquè qualsevol persona que vingui, tot i ser principiant, pugui anar a una milonga i participar ballant.
El més difícil?
Res! Es tracta de divertir-se amb el procés. Només calen ganes, roba còmoda i les dones una mica de taló!
I per a vostè, què significa el tango?
Passió! Quan ballo em teletransporto, independentment del nombre d’espectadors.
Va començar de ben petita.
Als nou anys ja m’examinava, als 15 vaig rebre el títol de professora i he participat en nombrosos festivals. És una qüestió cultural i emocional. El tango em trasllada a la meva terra.
Quina imatge li evoca?
Els avis, un diumenge a casa. Escoltar el tango a la ràdio i veure amb sorpresa com engegaven unes passes.
Peça preferida?
La Comparsita.