Manel Prior, Col·lectiu de Creadors de Boscos Urbans
Manel Prior: “Busco les possibles agressions al medi i les intento solucionar”
Té 68 anys i resideix a Encamp. És informàtic de professió, però assegura que quan veu un camió ple d’arbres tallats sent un cop al cor i ha decidit actuar. Avui, amb un grup de voluntaris transformarà el camí del Cresper en un bosc urbà, el primer del país.
Manel Prior
Un bosc urbà?
No és un jardí, no és un parc, és un entorn boscós, a prop del nucli urbà, amb accés senzill i a disposició de tothom.
És important?
Al nostre voltant veiem molt verd, però cal acostar-lo a la població que no puja la muntanya. On plantarem aquest bosc és on arrenca un dels camins d’Engolasters, és com una invitació. A més, es tracta de regenerar un espai, l’avinguda de la Bartra, on es va tallar més del compte quan es va edificar i es va deixar un espai totalment erm. D’això ja fa 15 anys.
I el manteniment?
La idea no és meva, a Europa fa més de 30 anys que es fa. S’aconsella tenir una cura esporàdica els primers dos anys. Després, el bosc pren força.
Quins arbres hi trobarem?
Tinc un freixe, un lledoner, un salze, un pollancre, un noguer... ara vull un roure. Tot autòcton d’Andorra, evidentment. No hi posaré un pi negre: primer, perquè n’hi ha molts i, després, perquè no hi estaria a gust.
I ho subvenciona vostè.
Sí! Vaig començar fa un any i mig, però necessitava permisos en tractar-se d’un espai comunal. El preu és insignificant, perquè si he posat una llavor i he aconseguit que surti l’arbre, doncs imagini’s, no és res. D’altres els he comprat, però vaja! Puc tirar amb el suport de la gent sobretot en la plantada. Els ànims són importants!
No deia que era informàtic?
Durant 49 anys, però ara més aviat soc jubilat i la consciència boscúria em ve de petit. A casa érem de terra. Jo dormo a la muntanya, sap? És gairebé l’únic que faig a casa. La resta del temps el passo a la muntanya. Intento buscar agressions al medi i solucionar-les. Suposo que cadascú té les seves dèries.
Per exemple?
Si vaig per la muntanya i i veig un arbre malmès, intento endreçar-ho perquè torni a arrelar. Si no puc, aviso les autoritats. Però manca molta consciència. Ahir mateix vaig veure un camió ple de troncs tallats amb branques verdes, em va fotre un cop al cor!
És un guardià dels boscos!
Ha dit una paraula que encaixa perfectament amb el següent projecte que faré.
Què és...
No ho vull avançar.
Tindrem més miniboscos?
La idea és un per parròquia.
I la família, què hi diu?
Les meves germanes, d’Almeria i de Barcelona, vindran a donar-me un cop de mà. Els fills i nebots ho troben una mica xorra, però m’han felicitat.