Desirée Abarca, educadora canina
Desirée Abarca: “Adoptar no és perquè et surti gratis tenir un gos”
La presidenta de NAMI gestiona, juntament amb el seu equip de voluntaris, un projecte que posa els gossos al centre amb l’objectiu de donar una segona oportunitat, sempre merescuda, a l’amic incondicional de l’ésser humà.
Desirée Abarca, Educadora canina
Quines són les principals activitats que desenvolupeu?
Sobretot, des de NAMI volem protegir els gossos del país i acollir els que es troben en risc d’exclusió o abandonament en cases temporals.
Quina és la situació dels gossos que acolliu ara mateix?
La gent no té temps, no té un habitatge que permeti un gos o hi ha falta de compromís a llarga durada. Tot i això, a nivell de recursos, sí que és cert que ens n’anem sortint. Recursos econòmics, vull dir. No tenim refugi com a tal, és difícil trobar un espai i no rebem cap mena de subvenció, aleshores, de vegades, hem de col·locar els gossos en residències canines.
En teniu molts?
De mitjana, gestionem 7 gossos, tot i que ara mateix tenim 9 casos perquè hi ha una mancança de cases d’acollida.
Com funciona l’adopció?
El primer pas seria fer una visita allà on viu el gos. Fem una passejada i el qüestionari que enviem per si es vol adoptar. El fem in situ per poder observar com és la comunicació d’aquella persona amb el gos. El segon pas seria a la inversa: fer una trobada a la zona on viu el possible adoptant per començar a introduir el gos en la que seria la seva nova zona. I aquí ja entren molts factors, com la gestió per part dels adoptants o com es comparteixen els espais. La tercera fase ja seria estar uns dies de prova, deixar el gos a casa d’aquesta gent, que passin els dies i que el gos vagi veient la rutina. Si tot es dona bé, evidentment, sempre, des del minut zero, es formalitza l’adopció.
Us heu trobat casos en què s’ha demanat el retorn del gos?
Hem tingut un 100% d’èxit. És a dir, que no ens han retornat mai cap gos, per tant, confiem bastant en aquest procés.
I dels processos iniciats, amb quin percentatge s’acaben assolint?
Bastant alt també. Més o menys, et diria que un 85% o un 90% dels processos iniciats acaben de manera satisfactòria.
Què és el que realment necessiten aquests gossos?
El temps és la clau. Que el gos s’adapti, que pugui entendre què és el que està passant i, sobretot, crear unes rutines molt estables i molt senzilles.
Tenim una societat més conscient sobre el que comporta tenir un gos?
La realitat és que hi ha multitud de casos de compra de gossos per estètica o per capritx i em costa veure una evolució en aquest sentit. Cal fer entendre que adoptar no és simplement perquè et surti gratis tenir un gos o perquè t’agrada.