Dúnia Urrea, Catautora
Dúnia Urrea: “Ningú sabia que cantava, ho feia només per divertir-me”
Té 20 anys i és d’Ordino. Estudia Producció Musical a Dublín i, com explica, el que era un projecte universitari s’ha acabat convertint en el seu debut musical. La seva cançó ‘Fake love’ està tenint bona acollida a les plataformes, on acumula 83.000 reproduccions.
Dúnia Urrea
‘Fake love’?
La cançó parla de com comences a sortir amb algú, vas a algunes cites i sembla que tot va bé, que volen estar amb tu. Et vas enamorant, però després la persona et deixa de parlar i no saps què està passant.
Quin panorama!
La lletra és trista però després la melodia, que és d’un estil indie pop, ve a dir “no m’importa, estic contenta”, i en els vídeos sortim rient i fent broma.
Ironia?
Una mica.
Experiència personal?
Sempre començo amb una cosa que m’ha passat. Després ho exagero, li poso més història.
I s’ha convertit en el seu debut gairebé sense voler.
Ningú sabia que cantava, ho feia només per divertir-me. Un company de classe, Victor Rouvreau, que ha esdevingut el productor del senzill, em va demanar que l’ajudés amb el seu projecte final de la universitat, que consistia a fer una cançó i vam començar a escriure-la.
Quan la van acabar li va agradar a tothom.
Tant als companys, com als professors. Llavors vam decidir arreglar-la perquè fos més que un projecte de classe. La vam enregistrar a Windmill Lane Recording Studios de Dublín i la vam pujar a TikTok a veure com funcionava.
El primer vídeo va aconseguir 44.000 visualitzacions.
I jo no tenia cap compte, el vaig crear per poder pujar la cançó! No sé com ha passat però l’algoritme ha funcionat i ara, entre totes les plataformes té 83.000 visualitzacions i a Spotify ha arribat a més de 50 països.
I ara què?
M’agradaria treure una altra cançó abans que finalitzi l’any i anar escrivint per trobar el meu estil i treure un primer àlbum. Però tot just estic al darrer any de carrera aquí a Dublín i he de centrar-me en la universitat.
Cal anar a Irlanda per aconseguir fer música?
He fet molta música a Andorra, el meu tiet tocava al grup Madretomasa i jo feia classes amb Carles Lozano, qui em va endinsar en el món de la producció, però un estiu vaig anar a Irlanda. Allà la música es viu a tot arreu i l’anglès t’obre portes dins l’àmbit internacional.
I quan un concert aquí?
D’ofertes en tinc, però soc molt tímida i no sé si em veig capaç de posar-me davant la gent a cantar. La cançó la vaig gravar davant d’una sola persona, el productor. Hauré de treballar-ho. De fet, sempre m’havia visualitzat més escrivint les cançons i fent la producció que sent la intèrpret.