Juanma Casero: “A la meva història, la Casa Rull és un personatge més”

Ha trobat l’escenari perfecte per al misteri.

La Casa Rull és un personatge més dins la meva història. Hem fet assajos, hem fet recorreguts, i la casa té molta personalitat i ens ha donat una part important de la ficció que hem creat.

No es tracta de fer la típica visita teatralitzada.

La idea és que els museus no siguin simples aparadors, sinó que tinguin vida pròpia. L’objectiu és donar contingut a la casa i fer una activitat nova, aprofitant aquesta data de Tots Sants per jugar amb la por, el misteri i els fantasmes.

Quin és el punt de partida?

Tres actors estan enregistrant un programa de por on intenten esbrinar què passa amb la Casa Rull i, de sobte, s’adonen que la casa té unes presències, alguna cosa que els fa tremolar.

Passarem por?

Espero que sí, però és una història poètica que no vol ser un túnel del terror, sinó generar misteri, intriga, tensió.

I aquest gust pel misteri?

Li confesso que soc molt poruc, per a mi ha sigut un repte treballar la història perquè no és el meu gènere habitual. Passo por amb les pel·lis de misteri!

I com ho ha fet?

Passant força por! Quan estàvem assajant a dins la Casa Rull senties com cruixia, que les portes es tancaven... el típic de trobar una espelma encesa quan saps que estava apagada...

Sí que és un personatge més!

Té racons, habitacions i moltes coses que es presten a jugar.

Parli’m d’‘Abrakadabra’, que torna aquesta setmana.

És la història d’una família on la mare guanya un dècim i es mor de l’alegria. Els fills no el troben i és quan apareixen mèdiums i fantasmes.

Humor negre?

No sabria definir-ho, soc eclèctic, m’agrada narrar històries que portin la gent al teatre.

És director d’escena, com comença a escriure?

Necessitat. Dins la faceta de director tens un racó de dramaturg perquè has d’adaptar els textos a l’elenc. Una inquietud que va creixent en paral·lel.

Diuen que li van els clàssics.

Vinc de la cultura del segle d’or espanyol i de Shakespeare, però també m’agraden autors contemporanis com Mayorga. Els creadors hem d’estar en contacte amb l’actualitat, hem d’estar en moviment. El que no es mou es mor.

Aquesta és la seva gran por?

Més aviat que arribi un dia que la teva funció, la teva obra, el teu text, ningú sàpiga de què va i tenir aquella sensació d’haver-te quedat sol. La solitud.