Pablo Giménez: “Per a mi la música ha estat com anar al psicòleg

Com va començar?

Als vuit o nou anys vaig descobrir les batalles de galls i em van atrapar. Cap als dotze o tretze vaig començar a escoltar rap espanyol i em va enganxar del tot. Per a mi ha estat com anar al psicòleg: una manera d’expressar-me i treure els problemes de dins.

Per què va voler dedicar-s’hi seriosament?

Quan em vaig adonar del món en què vivim, vaig comprendre que la música era el que em feia realment feliç. Cantar i escriure em dona vida.

Què es pot esperar del nou tema?

El dia 10 sortirà a Spotify. És un drill melòdic, un estil que ve del Regne Unit. El drill acostuma a ser agressiu, però jo he buscat la variant més melòdica, menys dura i més oberta als sentiments.

De què parla la lletra?

Parla de la frontera entre el bé i el mal. Estava en un moment frustrant, sense saber si anava pel camí correcte, i vaig decidir explicar la meva experiència. Sempre escric el que visc i això m’ajuda a lluitar.

Com és el seu procés creatiu?

Depèn del moment. Normalment busco un beat i m’hi passo hores fins que en trobo un que em transmeti. Quan arriba, improviso. Si flueix, sé que és la instrumental correcta i començo a escriure.

Escriu des del 2013.

Sí, però era difícil professionalitzar-ho. El 2021 vaig publicar dues cançons, però després vaig entrar al centre penitenciari. Aquell va ser el primer intent real. Ara, gràcies als amics i a la meva dona, ho estic tornant a provar.

És el primer projecte de molts?

Sí. Tinc diversos singles preparats, però ara el que més necessito és suport i col·laboradors.

Quin és el seu objectiu amb la música?

El meu somni és viure’n. Recordo un concert de Romeo Santos al Bernabéu: veia la gent entregada i vaig pensar “jo vull això”. Vull que un dia tothom canti les meves cançons.

Quina música vol fer?

No em vull tancar en un sol estil. Al principi només volia fer rap, ara exploro pop, drill i fins i tot vaig escriure una cançó d’amor per a la meva esposa. El que importa és posar-hi sentiment i crear una marca personal.

Creu que ho aconseguirà?

He passat moments durs: dos anys al centre penitenciari i la pèrdua dels meus pares. Però ara tinc la meva dona i el meu somni i sé que si no lluito per ser feliç, ningú ho farà per mi.