Robert Verdaguer: “Tots tenim secrets i racons obscurs que no mostrem”

Qui som?

Aquesta és la qüestió. Potser vostè fa bona cara però per dins té mala cara.

Mai mostrem com som realment?

De vegades ni tan sols nosaltres sabem qui som. Vostè pensa que és una persona tranquil·la, però hi pot haver una situació que el faci mostrar un tret de personalitat que desconeixia. Una ràbia que després fa que pensi: “Però si jo no soc així!”

I així ho aborda a l’exposició?

En certa manera. És una mostra de retrats, el que realment m’agrada, en què jugo a buscar la dualitat del personatge.

Com?

Els models són gent que conec, de confiança, així em resultava més fàcil treballar amb ells, i després he mirat de dotar la foto de moviment. No és cap muntatge!

I, a més, en blanc i negre.

El blanc i negre em permet aconseguir aquella atmosfera d’intimitat que m’interessa ressaltar i, a la vegada, m’ajuda a crear una línia de coherència entre les fotografies.

I per què escull el tema de la dualitat?

Com diuen, tots tenim secrets i racons obscurs que no mostrem. Com si tinguéssim una doble personalitat, tal com es descriu Dr. Jekyll i Mr. Hyde, i volia intentar captar-ho.

A la mostra hi ha autoretrats.

És clar! Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra! Van ser les primeres proves que vaig realitzar en abordar el projecte en què ja estic treballant fa dos anys. Assajos on mirava de controlar el punt des d’on disparar el flaix, la velocitat... fins a arribar al resultat final.

La fotografia l’ha acompanyat des de petit.

M’ho prenia com un hobby. Em vaig apuntar a la Llacuna, on vaig aprendre diverses tècniques, i cada cop m’engrescava més. Recordo com al principi tot era analògic i revelàvem les fotos amb els líquids.

Sent nostàlgia?

D’una banda, sí, perquè era una fotografia molt més pensada. Ara dispares, dispares, dispares... 100 fotos en un moment! Abans t’ho havies de rumiar, tenies un carret de 36 fotos i havies de saber com aprofitar-les de la millor manera!

Tot i així, segueix gaudint de la fotografia.

I tant! Perquè, en el fons, tot i que ara disposem de Photoshop, la IA i hi ha hagut una gran evolució, sempre és la mateixa tècnica. Es tracta de saber veure i disparar!

I vostè, quin és el seu secret inconfessable?

Si és inconfessable...