Sidonie Geisweiller, ballarina
Sidonie Geisweiller: “Ens arriba gent a qui havien tancat la porta de l’esport”
Té 37 anys, és de Toronto i viu a Espanya. Treballava en màrqueting, però el Barre la va captivar i ara és al capdavant de Barrefit Studio. Diu que és una de les disciplines més completes i avui oferirà dues sessions a Caldea, a les 18 i 19.15 h.

Sidonie Geisweiller
Què té d’especial el Barre?
Combina elements de ballet, ioga i pilates utilitzant la barra com a suport. En una sessió, s’aconsegueix un treball complet de tot el cos, que mobilitza totes les articulacions en tots els plans de moviment.
Sembla difícil.
Al contrari! No és una disciplina tancada i l’enfoquem a un entrenament funcional, així que està recomanada a tothom. Des d’embarassades fins a persones amb mobilitat reduïda o que hagin patit lesions. Són exercicis fluids i controlats.
Expliqui’m com seria una de les seqüències.
De costat a la barra, amb una sola mà sobre ella, es fan esquats, mentre que l’altra mà s’estén cap al centre de la sala amb una pesa d’un quilo. Així, tot i focalitzar el treball en el tren inferior, es combina amb moviment del tors.
Un treball de coordinació.
Els beneficis són múltiples, enfortiment de la musculatura, millora de la propiocepció, treball de la postura, augment de la resistència. Una disciplina completa, segura i divertida, on la música té un paper cabdal!
A vostè la va captivar.
Feia ballet des dels quatre, però patia dolor a l’esquena. No va ser fins als 30 que em van diagnosticar una escoliosi. Vaig descobrir aquesta disciplina i em va enamorar l’entrenament amb barra i l’aspecte social, i vaig notar millora a l’esquena. A més, teníem una instructora que somreia i ens animava. El ballet, en ser més competitiu, té un caire més seriós i estricte.
I decideix obrir el primer centre d’Espanya.
M’estranyava que no n’hi hagués. Treballava en màrqueting. Sentia que era temps prestat i volia que la feina tingués un impacte positiu. Em vaig adonar com d’important era el treball del moviment a la meva vida i ho volia compartir. Per mi, és una vocació. Vam obrir el primer centre l’any de la covid, però tot i així vam anar endavant. Ara tenim tres centres a Barcelona i un a Sant Cugat.
Haurà viscut moltes històries de superació.
Ens arriba molta gent a qui havien tancat la porta de l’esport. Hem acompanyat dones des de l’embaràs fins a la recuperació del postpart, persones amb lesions, com ara un noi que es va trencar la columna en un accident, o una persona amb paràlisi cerebral. Aquí han trobat un espai amb una filosofia inclusiva on preval la salut.
Una forma diferent d’entendre l’esport?
A la vida adulta tenim moltes responsabilitats, crec que l’esport ha de ser un treball divertit on acabis amb sensació de pau.