Amaya Ferrer, Fundadora Hope Palestina
Amaya Ferrer: “Tota persona amb sensibilitat té capacitat d’ajuda”
És d’Astúries, té 49 anys i va venir a Andorra fa 24. Especialista en dolor i tanatologia, fa més d’un any va començar a acompanyar famílies de Gaza fins a idear un sistema d’apadrinament. La seva fundació compta amb 80 voluntaris que ajuden 27 famílies.

Amaya Ferrer
Es parla d’un acord de pau.
Faré un paral·lelisme per explicar-ho. Si un adult pega a un nen petit indefens i, de sobte, deixa de pegar-li, però el segueix tenint segrestat, això no és llibertat, ni pau. El futur és molt incert per als palestins.
Andorra té capacitat d’ajuda?
Tota persona amb sensibilitat té capacitat d’ajuda. És una decisió voluntària. Una decisió on ets conscient que el que els passa a ells avui, demà et pot passar a tu. L’ajuda no ha de ser econòmica, pots ser padrina d’una família i acompanyar-la emocionalment.
Per això crea Hope Palestina?
He estat educada en un entorn solidari, els pares són actius en causes humanitàries de tots els països, no tan sols de Palestina. Quan va començar el genocidi, em preguntava com estarien aquelles ments amb tant de trauma acumulat i vaig començar a seguir algunes famílies, entenent que l’únic motiu pel qual els passava això era perquè havien nascut on havien nascut. Són éssers humans com nosaltres, amb fills, llars, estudis.
Li ve al cap alguna història?
La Haneen. 34 anys, mare de dues nenes. Vivia en un campament de Gaza, encara no havien ordenat l’evacuació. Parlàvem gairebé cada dia, fins que va entrar l’exèrcit militar israelià i allò es va convertir en una història terrorífica. Vam perdre la connexió durant tres dies perquè s’havia d’amagar. Va estar sense aigua ni menjar. Quan va aconseguir salvar la vida i la dels seus fills em va trucar. No podíem parar de plorar i era ella qui em deia a mi que estigués tranquil·la.
Donen suport a 27 famílies.
És una xarxa de solidaritat. Som 80 persones de tot el món, nou de nosaltres expertes en salut mental, i tenim tres vies d’acció. Les donacions, l’apadrinament i l’acollida aquí, a Andorra. Hem preparat un fitxer amb les vuit famílies més vulnerables, famílies amb nens petits que si no reben tractament moriran.
Creu que serà factible?
Potser no podem salvar Gaza, però sí algunes famílies. Hem parlat amb el cap de Govern, que n’està al corrent. I de moment tenim un pis cedit per un particular. Així que estem cercant llars. Llanço la crida.
Què li semblen les manifestacions que s’estan fent?
Trencar el silenci està bé, sempre que el protagonista sigui Gaza, però si es queda en això, no canviarem la situació.
Què caldria perquè Hope Palestina deixés d’existir?
Malauradament, serà llarg, perquè tot i que es parli del final de la guerra, hi ha una destrucció total. Diuen que només treure les runes portarà 10 anys.