Emanuel Cazaux, escriptor
Emanuel Cazaux: “Al llibre deixo entreveure que l’estat argentí va refugiar nazis”
És de l’Argentina i porta 10 anys a Andorra. De petit ja sentia la necessitat d’escriure, però és el naixement del fill el que impulsa la primera novel·la. Ara, torna amb ‘El cazador de judíos’, un thriller ambientat a l’Argentina dels cinquanta.

Emanuel Casaux
‘El cazador de judíos’. Realitat o ficció?
Entra en el gènere de novel·la negra i és una ficció històrica. No és real, però sí que manté una fina línia amb la realitat, perquè m’inspiro en personatges històrics coneguts, com Eva Perón o Simon Wiesenthal.
Primera novel·la publicada.
De petit sempre havia tingut relació amb l’escriptura i als 15 anys feia relats curts, però va ser el naixement del fill el que em va animar a fer una novel·la autobiogràfica dins del gènere del realisme màgic. Volia explicar-li qui era jo.
D’una novel·la personal a un thriller.
Per a mi era un repte escriure una novel·la vendible, que m’obrís les portes a la literatura. Aquí ens endinsem en una trama en què, després de la mort d’Eva Perón, comencen a produir-se assassinats entre la comunitat de jueus de Buenos Aires. L’acció es desenvolupa en un context convuls, perquè, a més de la mort dels jueus, hi ha l’entrada de nazis a l’Argentina de forma clandestina i no tan clandestina com sembla.
Què vol dir?
A la novel·la deixo entreveure que l’Estat va ser qui els va donar refugi.
Ho creu així?
No n’hi ha documents reals, però sempre s’ha sospitat que el govern argentí va conspirar per refugiar nazis a canvi d’informació i diners. Informació sobretot al voltant de la tecnologia que utilitzaven els enginyers, per exemple, en la construcció de la bomba atòmica. De fet, va haver-hi un intent de construir-la a l’Argentina i també figura a la novel·la.
Se’n parla, d’aquest tema, a l’Argentina?
És una qüestió que sempre està planejant, s’han agafat molts nazis i també se’ls ha escrachat, però sempre surt una història nova.
I què el porta a endinsar-s’hi?
A pesar que passin els anys, la memòria històrica és quelcom que s’ha de mantenir vigent. No hem d’oblidar els errors comesos com a societat. Hi ha un rerefons crític a la corrupció política de l’Argentina i als abusos de poder en general.
Què li diuen els lectors?
Les crítiques són positives, de fet m’estic plantejant una segona part.
Però és una novel·la tancada?
I tant! I té un final que sorprendrà el lector.
També té previst presentar nou llibre per Sant Jordi.
Una novel·la sobre la presó de la Comella, d’Andorra, basada en fets reals. És tot el que de moment puc avançar.