Filippo Consentino: “Amb la música, totes les dificultats desapareixen”

Doncs d’ençà que era nen, potser tenia 14 anys, vaig començar a tocar, però no va ser fins a entrar a la universitat que no vaig començar la meva carrera musical. Als 15 m’incorporo al món de les bandes sonores i em va encantar, crec que la meva música és molt representativa de la imatge. Com a guitarrista toco jazz, blues i clàssica, tot i que ara estic provant nous estils com el R&B, que és un estil més afroamericà amb ritmes forts.

Quin procés creatiu segueix en el moment de compondre?

Començo amb un acord, després penso en un color particular que m’agradi, a partir d’aquí neix la melodia. És una combinació de colors, acords i melodies que s’ajunten alhora.

Com és que ha decidit participar en el festival de guitarra d’Andorra?

Vaig tocar fa un temps en un festival de guitarra a França, allà em van preguntar si volia tocar també a Andorra. La veritat és que en tinc ganes, és el meu primer cop a Andorra i representaré la música italiana i xinesa dins del festival, ja que també he treballat molt fent bandes sonores al cinema xinès.

Ha participat en molts festivals. En recorda algun especialment difícil?

No. La meva feina és meravellosa i amb la música les dificultats desapareixen. De fet, recordo concerts especials, com ara un que vaig fer a Ciutat de Mèxic, o un altre a Macau, Portugal. La veritat és que sempre gaudeixo tocant a l’est d’Europa, perquè sento que som com germans musicalment, som més apassionats.

Algun concert del qual tingui un molt bon record?

El primer concert on vaig tenir a la meva filla davant. Va ser molt especial perquè vaig compondre una cançó dedicada a ella i per a mi va ser molt emocionant. Ella és una persona que m’ha marcat molt dins del món de la música. També treballar amb Mark Hopland als Estats Units, vam gravar durant 2-3 anys un CD de jazz junts i va ser una experiència meravellosa, és un dels més grans pianistes del món.

Com és treballar component bandes sonores?

Doncs a vegades treballes amb equips que són afectuosos i amables i altres amb gent que és peculiar. La dificultat de fer bandes sonores no rau en la peça en si, sinó en el fet de treballar amb una altra persona que pot ser que et demani canvis constants. Jo personalment prefereixo fer música per a teatre. Però si la música t’agrada no li dones tanta importància, al final la teva passió et permetrà superar qualsevol dificultat per dura que sigui.