Laia Pineda, actriu
Laia Pineda: “Potser som els humans els que ens estem agegantant ”
Fa més de 20 anys que fa interpretació i ha treballat com a pallassa d’hospital amb Papallupas. Assegura que necessitem una cura emocional, i ara amb COSinsART presenta ‘Agegantats’, que es pot veure avui a les 10.30 h a la placeta de l’església Parroquial de Sant. Julià.

Laia Pineda
Qui són la Roberta i el Narcís?
Una parella de gegants que són cosins i han sortit molt poc. Per això quan els treuen a la cercavila, passegen i descobreixen el món dels humans, queden fascinats. Els encanta tot el que fem, des de seure, fer un beure, relacionar-nos, i el contacte que tenim.
Cobren vida?
I viuen una petita història d’amor impossible.
Entre ells?
És impossible d’una banda perquè són gegants, no poden abraçar-se o fer-se petons com fan les persones, però a més pel fet de ser cosins. Hi ha una dita catalana, “com més cosins, més endins” i juguem amb això.
A nosaltres també ens costa expressar les emocions?
Sempre m’he preguntat com serien els gegants si poguessin parlar. La pandèmia i el fet d’estar en una societat individualista va fer que sorgís el paral·lelisme. Potser som els humans que ens estem agegantant. L’espectacle convida a reflexionar i aprofundir en les emocions.
Treballar amb les emocions la porta a les arts escèniques?
Vaig conèixer el meu soci treballant de pallassos a l’hospital amb Pallapupas. Allà vam descobrir que el que més ens agrada és interactuar amb la gent.
Es pot curar amb humor?
Porto gairebé 18 anys com a pallassa d’hospital i és una feina que m’apassiona. M’encanta portar el clown a llocs on l’humor sembla que no tingui cabuda. És més necessari que mai, sobretot després de la covid, però també en els moments de guerra, individualisme i violència que vivim. Necessitem una cura emocional!
El clown continua vigent?
I tant! Ara l’humor té menys límits i ens atrevim més. Les plataformes i internet han obert un ventall de públic que participa poc, i nosaltres fem que torni a veure’s immers, s’involucri i prengui partit.
Les arts de carrer esdevenen necessitat.
Intentem acostumar-nos a ser passius, però la necessitat de ser actius i de participar la tenim. Llavors no ens costa gens recuperar-ho quan algú ens estira una mica.
Per què a través dels gegants?
Ens fa reivindicar la cultura tradicional i el folklore que tenim. Hi ha menuts a qui els fascinen els gegants, d’altres els tenen por. En humanitzar-los els fem més propers.
Afirmen que amb l’humor volen despertar consciències.
Com a éssers humans, què ens està passant? Hem de ballar més, sortir més, acariciar-nos. Ens hem de relacionar més.