Elena Santiago, Dramaturga i actriu
Elena Santiago: “L’escletxa del desmemoriament ens continua afectant avui dia”
Escaldenca de 31 anys, estudia a l’Aula de Teatre i Dansa de la capital, a l’Institut del Teatre i fa dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Becket. L’any passat va guanyar el premi Born de Teatre amb ‘Silenci’, obra que presenta demà a les 19 hores a La Trenca.
Elena Santiago
Continuem silenciant capítols de la història?
Inevitablement tots els països ho fan. Ressalten certs capítols de la història estratègicament i deixen buits d’informació.
Per què creu que passa?
Quan ha passat temps i hi ha tantes coses tapades, suposa un gran esforç portar-les a la llum. L’esforç ha de ser col·lectiu i precisa infraestructura perquè un sol individu no ho aconsegueix. Per a molts països no és prioritari. A Espanya, per exemple, depenent del partit que governi, no s’atorga pressupost.
Com ho aborda a l’obra?
Silenci respon a la pregunta de què passa amb la memòria històrica d’Andorra. Tenim l’Arxiu Fotogràfic i hi ha iniciatives, però, a parer meu, falten dades i des de la ficció intento emplenar aquests buits.
Del període d’entreguerres?
És el punt de partida, però els personatges principals són dels 2000. Investigo com l’escletxa del desmemoriament ens afecta de manera intergeneracional a través d’un microcosmos familiar. Com si el desmemoriament del període d’entreguerres fos un terratrèmol del qual continuem tenint rèpliques avui dia.
Què la porta a escriure?
La covid. De cop va caure tot, l’altra feina que tenia, actuacions, bolos, fins i tot les coses que feia com a professora. No tenia ingressos i vaig tenir una necessitat gran d’aprendre a escriure, per tenir eines i fer obres en què també pogués participar com a actriu i no dependre sempre d’una trucada exterior.
I per què aquest tema?
La meva mare va néixer a Salamanca i els meus avis sempre parlaven de la guerra civil. Això em feia reflexionar de com havia estat el període d’entreguerres a Andorra. Trobo que és interessant, s’ha ficcionat molt i hi ha molts rumors.
I comença a escriure.
Vaig estar uns dos anys. Soc lenta i vaig fer unes vint revisions abans de la versió final.
Versió que obté el premi Born.
No m’ho esperava! De fet, quan van trucar pensava que era una oferta telefònica! Però ha estat un impuls important, perquè es publica en els quatre idiomes de l’estat espanyol.
Per a quan als escenaris?
Ho estem gestionant perquè és una obra amb certa infraestructura. Hi ha set personatges.
Finalitzada l’obra, com defensaria la memòria històrica?
És la manera d’acceptar llums i ombres i a partir d’aquí decidir. Com anar a teràpia i veure allò amagat. Et converteix en una persona més adulta. Però si falta una part, no pots actuar. Negues opcions.