Maria Ferré, Docent
Maria Ferré: “El que és divertit per als nens provoca millor aprenentatge”
És d’Alcoy, té 29 anys i en fa un que viu a Andorra. Professora de maternal a l’escola andorrana de Santa Coloma, va estudiar educació primària i infantil. La passió per l’ensenyança l’ha dut a crear recursos educatius per estimular la imaginació dels nens.
Maria Ferré
Ensenyar és una vocació?
Totalment. Estar amb infants no és fàcil, t’ha d’agradar, has de tenir paciència i fer totes les coses amb estima i amor, perquè estàs tractant amb personetes molt vulnerables.
Per a vostè ho és.
Sempre he volgut dedicar-me als infants. Als 16 anys era voluntària a les escoles d’estiu, m’agradava, tenia tacte i els nens em buscaven. Des de llavors m’he anat formant.
Fins i tot dissenya recursos educatius.
M’agrada treballar de manera manipulativa, significativa, amb jocs. Penso que tot el que passa pel cos, i que és divertit per als nens, provoca millor aprenentatge, i per això vaig començar a crear recursos per a les meves classes.
I ara tothom li fa encàrrecs.
S’ha convertit en una tasca diària i crec que és perquè conviden el nen a jugar, interactuar i, a més, acompanyen els aprenentatges de la classe. Per exemple, la ruleta contacontes d’hivern ajuda l’infant a crear històries i reforça la lectoescriptura.
Creu que hi ha prou recursos educatius a les aules?
L’ideal és que a més dels recursos estipulats, cada docent tingui les seves eines. Per exemple, tenim l’Innovamat, que està molt bé, però no vol dir que hagi de ser l’únic recurs. Cada professor ha de ser curiós i aportar el seu granet.
També es parla que cal innovar en l’educació.
S’ha d’anar trencant el model d’aprenentatge unidireccional, en què l’ensenyança va del mestre cap al nen, amb tempos i assignatures molt marcades, i donar més peu a la interacció.
I què fem amb les pantalles?
Moderació. A maternal no és ni de bon tros una eina essencial. Es busca un aprenentatge manipulatiu. També cal orientar les famílies, perquè no hi ha consciència dels riscos.
El repte més gran?
La diversitat d’alumnes i famílies. Des de les capacitats fins a la cultura o el pensament. Un repte que també és enriquidor.
Ho reflecteix al conte infantil ‘El poder de la Unió’.
La història explica com un munt d’arcs de Sant Martí d’un sol color s’uneixen per formar-ne un de sol però espectacular. M’identifico molt amb això perquè crec en la cooperació. Junts és millor! És la manera de compartir i créixer.
Diu que ensenyar requereix paciència. L’ha perdut algun cop?
Quan feia pràctiques veia mestres a punt de jubilar-se desencisats i sempre he pensat que si algun dia em passés això deixaria la professió.