Yoso, artista
Yoso: “Les glaceres són gegants vius que estan caient en l’oblit”
Té 66 anys, és de Vitòria i viu a Madrid. Afirma haver-se ‘divorciat’ de l’arquitectura fa uns set anys per centrar-se en l’art i principalment en la pintura digital, on ha rebut guardons com el Premi Jaume Graells. Enguany participa en L’Andart amb ‘Camins’.
Yoso
El lema de L’Andart és ‘Pausa per continuar’.
Una invitació a la tranquil·litat, a oblidar-se de tot i reflexionar.
Així ho transmet a ‘Camins’?
És una proposta per aturar-nos i meditar sobre el territori.
Ha escollit una glacera desapareguda.
La glacera del Valira d’Orient. Des de fa un temps les glaceres em criden l’atenció, són gegants vius que avancen, endarrereixen, canvien però estan caient en l’oblit. La majoria de països no en tenen i per això sembla que no els afecti gaire el fet que desapareguin.
Les hem de reivindicar?
Cal visibilitzar el problema. A l’obra superposo una reconstrucció imaginària de com era la glacera amb l’actual xarxa de camins i carreteres, usats pel bestiar, persones, etc. Tots tractats igualment, no es categoritzen i donen lloc a una malla.
Hi ha qui ho descriu com una xarxa infinita de possibilitats.
Si ho penses hi ha camins per tot arreu. Camins on encara no hem anat, camins utilitzats només una vegada, d’altres de supertrillats, però tots existeixen tot i ser invisibles.
Quina impressió creu que genera en l’espectador?
Una senyora em va dir que li semblava una xarxa de neurones. Una altra hi veia una xarxa de venes connectades. En realitat tot és el mateix, una malla de connexions i possibilitats.
Es defineix com a artista multidisciplinari.
M’agrada la fotografia i l’escultura, però sobretot l’art digital.
No era arquitecte?
Em vaig divorciar de l’arquitectura fa set anys. Estava cansat de fer sempre les mateixes distribucions i de resoldre sempre el mateix jeroglífic.
L’art digital li dona llibertat?
Molta més. A l’arquitectura et limita el client o els materials. També tens més possibilitats respecte a la pintura tradicional, per exemple en els volums o els elements mòbils.
Segueix un procés artesanal?
Absolutament. És el que dona caràcter. No utilitzo programes superavançats, ni intel·ligència artificial, perquè em sembla que encara és un bebè ximple, però no ho descarto en el futur.
Diu que l’art és un instrument d’anàlisi.
S’ha d’anar a l’essència per comprendre la realitat. Imagini’s una cadira. La veu cada dia i la seva ment s’ha embrutit. L’art permet fer una pausa i veure-la d’una altra manera.
Tornem al principi!
Perquè només la reflexió porta a nous aspectes de la realitat.