Pere León: “El verí invisible més pervers és el pas de l’aigua subterrània”

Estem envoltats de verins invisibles?

Totalment. Ambientadors, productes de neteja, exposició a camps electromagnètics, telefonia mòbil. Les possibilitats d’estar exposats són elevades i afecten el sistema immunocentral. Però el verí invisible més pervers, per a mi, és el pas de l’aigua subterrània.

El més pervers?

La fricció de l’aigua amb el terra ajunta elements ferromagnètics i genera una càrrega que altera la glàndula pineal, inductora del son. L’hormona més important de l’organisme.

Quines alteracions provoca?

Els símptomes són una mala conciliació de la son, despertars nocturns. I a partir d’aquí ve el cansament, mal de cap, bruxisme... és pervers perquè no ho veus, però està present i no afecta tothom igual.

I quina seria la solució?

Si realment notes una alteració de la son, primer provar de desconnectar-ho tot a l’habitació i canviar la posició del llit. Si en tres setmanes notes millora, l’adequat seria contactar amb un professional per fer una avaluació de l’espai i saber realment què està passant.

I a Andorra com afecta?

És un país amb molta aigua subterrània. Tinc clients aquí amb problemes de son i salut, especialment a la Massana i Andorra la Vella.

Porta 20 anys de dedicació. Recorda algun cas especial?

Una parella, malalts de càncer tots dos, fins i tot la seva filla. S’havien construït la casa amb il·lusió i quan els vaig dir que havien de marxar, entre llàgrimes m’explicaven que ja s’ho imaginaven, perquè tot havia començat en anar a viure allà.

Una desgràcia.

No tots ho són. Una parella no aconseguia quedar-se embarassada, però amb els canvis van aconseguir-ho. Van anomenar el seu fill Pere. L’experiència més gratificant que he tingut.

S’haurà trobat gent reticent.

Jo mateix. En fer-me la casa i anar a viure van començar els símptomes, vam fer un estudi i no m’ho creia, però canviant la distribució tot va millorar.

Va ser quan va començar.

Se’m donava bé. Vaig descobrir que un avantpassat era saurí. Un ofici que es veu ancestral, però és l’única manera de trobar corrents. Vaig amb varetes o un pèndol. Dic: “Aquí a tants metres hi ha un corrent” i el troben. A les illes he fet pous a 500 metres de profunditat.

El seu llegat és: ‘Obre els ulls’?

Si has emmalaltit, has anat a mil metges, ho has provat tot i no millores, provant de desconnectar-ho tot de l’habitació i canviant la distribució no perds res.