Guillem Gafaell: “Els límits són les ales per poder volar i créixer”

Què vol dir ‘límits’ per a vostè?

De primeres hi ha una connotació negativa, ens remeten a la presó, a una constricció, però amb el temps m’he adonat que són necessaris per entendre l’existència, qui soc, fins a on puc arribar. Són ales per poder volar i créixer.

Tothom té límits?

Vivim un temps limitat, però dins aquests límits ens podem expandir. Ens trobem amb límits dolorosos com ara el final d’una relació i això t’ensenya, et posa un mirall davant i et permet transformar-te. La frustració davant el límit és un gran aprenentatge.

Com s’explica això?

Parlo des de l’experiència personal. Una vegada vaig haver de posar límits. Vaig dir no i vaig explotar davant una situació injusta. Em va transformar. Va ser un acte d’amor cap a mi mateix que em va sanar. Quan ets en un lloc sense límits la sensació de pèrdua és molt gran. En estar a les fosques sempre busques la paret amb els dits.

Com va arribar a aquest ‘no’?

Estava en una companyia de teatre on hi havia una relació jeràrquica i injusta. Per sort el món està canviant i hi ha més escolta i acompanyament que imposicions.

I ara ho porta a escena?

L’interessant de l’obra Límits ha estat el procés. Volia treballar amb artistes d’aquí, que la seva veu estigués present i explorar com el concepte de límit articula el país. Per això vam entrevistar vuit persones de diferents àmbits, historiadors, banders, esportistes. D’aquí va sortir un fil conductor i vam posar el cos al servei d’aquesta temàtica. És un espectacle de text però també físic que investiga els límits de les disciplines. Hibridem dança, teatre, música.

Com ho rep l’espectador?

És un viatge poètic amb moltes pistes perquè l’espectador reflexioni. Emociona i commociona i per això després de l’estrena fem un col·loqui.

Diria que neix de la intimitat de l’intèrpret?

Té una tendència catàrtica, on el que pretén l’interpret és transformar l’altre, el que mira, el públic, i per fer-ho ha de transformar-se a si mateix. En aquest sentit, és íntim i intens.

I vostè algun cop ha traspassat els límits?

Segurament he estat injust o incoherent amb persones amb qui m’he creuat. Cometem errors, és impossible ser el 100% impecables.

I un cop traspassat?

Cal ser honest, acceptar l’error i demanar perdó. Alhora, si tu perdones vius amb menys pes. El perdó és sanador i poderós.