Elisenda Montané: “Una habitació lliure és una pèrdua per a tots”

Més de 20 anys dedicada al món de l’hoteleria.

Les coses han canviat molt, recordo quan les reserves es feien per carta i utilitzàvem les màquines d’escriure. Però l’important de la professió sempre ha estat saber escoltar.

Per què?

És la manera de no estancar-se i continuar avançant.

El turisme necessita noves idees?

Una de les dificultats constants per als hotelers és la d’omplir els forats del calendari. Crec que l’arrel del problema està en el model tradicional de negoci, que es basa en el fet que és l’establiment qui posa el preu.

Cal revertir-ho?

La meva proposta és que sigui el client qui digui quant està disposat a pagar. D’aquesta manera, els establiments rebran ofertes que abans no rebien, però sense que es vegi afectada la seva política de preus.

Com ho porta a terme?

A la web que hem creat, el client el que fa és triar una ubicació, una categoria, els ítems que considera imprescindibles i posa un preu. Els establiments que s’adeqüen a la demanda reben la proposta i decideixen si acceptar o no.

Mai saps quin hotel et tocarà.

És com un joc, pot tocar-te la categoria d’hotel que has demanat o una de més alta. També facilita la improvisació, ja que no es pot reservar amb més de 30 dies d’antel·lació. La idea és posar en marxa un sector de la població que no troba ofertes ajustades al seu pressupost.

Un sistema sense rànquings.

No ens semblen justos. S’estableixen en funció del nombre de reserves que rep l’hotel, la qual cosa deixa fora els petits restauradors o els que estan apartats del centre; o fan pagar una comissió als establiments per situar-los a dalt.

També fugen de les ressenyes.

No ens semblen representatives. Imagini’s que un hotel té només dues ressenyes i són negatives.

M’ho pensaria abans d’anar-hi.

Però és un bon hotel, perquè el 98% dels clients surten contents. La millor ressenya que podria tenir un establiment és el nombre de clients habituals, els que repeteixen. Però no posen una ressenya cada any.

Aquest model pot conviure amb el tradicional?

És necessari! En no obligar els establiments a agafar propostes es complementa amb el que ja hi ha, i als clients se’ls facilita la possibilitat de viatjar a preus més ajustats. Tots surten guanyant perquè, al cap i a la fi, una habitació lliure és una pèrdua per a tots.