Sergi Riba, enginyer i ramader
Sergi Riba: “Continuo la tradició per respecte als avantpassats”
Fill de Segudet, es defineix com un romàntic de la ramaderia. L’últim que va mantenir l’activitat a la família va ser l’avi, i fa uns anys es va decidir a recuperar-la amb l’ajuda de la seva parella, la Ivet Esteve. Té eugues i un ramat d’ovelles de raça barbarina i pallaresa.
Sergi Riba
Com va tenir la pensada de recuperar la tradició ramadera de la seva família?
Des de petit sempre m’ha agradat molt el món agrícola i ramader. Aleshores el meu padrí encara tenia tres o quatre vaques a casa i m’explicava sovint com la família havia lluitat per mantenir la casa pairal. Quan pujava als terrenys i les bordes em deia a mi mateix: “Això s’ha de recuperar.” Continuo la tradició per respecte als avantpassats. I també per mantenir el territori.
L’últim que va mantenir la ramaderia de la seva família va ser el padrí, oi?
Sí, el meu padrí va ser pagès i ramader i, el meu pare, de jove, encara havia guardat vaques.
Quines són les dificultats principals que han d’afrontar els qui volen recuperar l’activitat?
Una dificultat principal és el context socioeconòmic, on mana el diner ràpid i fàcil. L’especulació urbanística n’és una mostra. Hi ha dificultats administratives. Cal fer molts papers, ja que hi ha una regulació que s’ha de complir. És veritat, però, que el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia ens ajuda molt. També hi ha la dificultat de reprendre l’activitat després de tants anys. S’han de fer nous sistemes de canalització d’aigua i estables nous. Com que tinc un despatx d’enginyeria tot això m’ho he pogut fer jo mateix, però igualment és un cost econòmic important.
Quant bestiar té?
Sis eqües, dos pollins i una vuitantena d’ovelles i corders.
On pastura?
Aquest estiu les eqües les hem guardat a casa perquè han parit els pollins, però normalment se’n van a la muntanya amb la resta d’eqües de la parròquia. Les ovelles volten tot l’estiu per Segudet, Redort, el coll d’Ordino i el Casamanya.
Quins productes elaboren?
Les nostres ovelles són de carn. Els corders se’ls queden Ramaders d’Andorra o algun particular. I pel maig portem a xollar les ovelles a la Fira del bestiar d’Ordino. El cost l’assumeix el comú i la llana se la queda l’Albert Gomà, de Vital Pirineus, per fer-ne roba i complements.
Últimament, s’ha parlat molt de l’os, però els preocupen més els gossos.
Tinc respecte per l’os, però no hi penso gaire. Els gossos, en canvi, són un problema perquè sembla que els propietaris respectin cada vegada menys la normativa, tot i les campanyes de Govern. Aquest any, a Segudet, han mort dues ovelles perquè els gossos no anaven ben lligats i van atacar-les. La situació a Riberamunt és esperpèntica.