Frédéric Larrey: “El repte més gran és el factor humà”

Com es va interessar per la fotografia?

Quan vam anar a viure a prop de la reserva natural de Camarga, un indret molt conegut pels ocells, vaig començar a fer les meves primeres fotos, amb 13 anys. Em van agafar ganes d’estudiar fotografia, vaig fer tres anys de biologia a Montpeller i després em vaig centrar realment en la foto i a practicar de manera autodidàctica.

Com va arribar-li la passió per la fauna salvatge?

Ja era sobretot la fotografia d’animals el que m’interessava a l’inici i després m’he anat aficionant a la fotografia paisatgística, a buscar una estètica per commoure el públic sobre la seva bellesa. També vaig tenir l’oportunitat de fer retrats humans durant els meus reportatges d’animals a Madagascar i al Tibet. Em va semblar interessant no centrar-me només en la fauna perquè sovint la protecció de la biodiversitat depèn molt del context humà local.

Quin és el repte més gran de la seva feina?

El repte més gran que hi trobo és el factor humà. M’he adonat que quan els humans tenien una actitud positiva envers la biodiversitat era fàcil fer la meva feina. Ara es cacen massa animals, es tornen porucs i costa més de veure’ls. La principal dificultat és, doncs, com els humans que es troben en l’indret on faig fotografies es comporten amb els animals.

En què treballa actualment?

En els grans mamífers d’Europa. M’agradaria molt fotografiar el lleopard de Pèrsia, perquè és el darrer d’Europa. Molts grans mamífers han desaparegut del continent i treballo en aquesta memòria que podem tenir de la fauna europea.

Divendres presenta una exposició a la Pitavola.

Sí, el reportatge de la pantera de neu del Tibet. És un animal difícil d’observar, perquè es camufla amb les roques i fa l’efecte de ser una mica invisible. Però gràcies als pastors vaig aprendre a observar-la i em vaig adonar que totes eren a prop. És un mamífer espectacular, magnífic, perfectament adaptat a l’alta muntanya, i va ser una felicitat enorme poder-lo observar.

Què diria a algú perquè vingués a veure l’exposició?

Crec que les imatges són el reflex d’una muntanya que no estem acostumats a veure, en la qual la biodiversitat és molt rica, amb els ossos, llops, panteres i lleopards comuns que viuen en altes altituds, i penso que és molt interessant adonar-se que l’animal que consideràvem com potser un dels més difícils de veure en la capa terrestre pot esdevenir fàcil quan hi ha una bona convivència amb els humans.