Iker Asensio, Cap de colla
Iker Asensio: “Som una família que assaja cada setmana per superar-se”
Defineix els Falcons de Vilanova i la Geltrú com una família. Va entrar a la colla amb vuit anys i ara, amb 21, és al capdavant ensenyant tot el que ha après. Avui liderarà l’actuació que se celebrarà a la plaça d’Ordino dins la Diada dels Pirineus.
Iker Asensio
Tot ve de Txeco slovàquia?
Sí. La idea dels falcons va sorgir allà i la primera a portar-la aquí va ser la colla de Llorenç del Penedès, tot i que llavors el que feia tenia més a veure amb acroesport.
Com arriba a Vilanova?
A través de la colla castellera, els Bordegassos. Hi havia un grup que volia fer quelcom diferent, els va atreure la llibertat creativa que et donen els falcons i van decidir provar.
Què vol dir?
L’objectiu dels castells és sempre fer un pis més, guanyar en alçada. En els Falcons pots fer les combinacions que vulguis, es treballa tot el cos. Es crea una harmonia entre totes les persones que hi participen. Tothom és indispensable, cada posició és necessària per realitzar les figures.
Ho ha viscut de petit.
Vaig començar amb vuit anys, com a enxaneta. Amb 12, vaig baixar de pis i va ser l’època de més aprenentatge. Com a cap de colla, és interessant que hagis passat per totes les posicions. Ara, doncs, em toca ensenyar tot el que he après durant 14 anys.
Recorda el primer dia?
La meva mare va buscar els Falcons de Vilanova per internet i em va portar als assajos. El mateix dia ja feia un pilar de tres, cosa poc habitual quan comences. Els de la colla van veure que tenia potencial i em van animar a continuar.
I ara ja fa dos anys que és cap de colla.
Tot i estudiar i treballar, sempre he trobat el temps necessari per als Falcons. Al final som una família amb la qual et trobes cada setmana per assajar, fent una activitat esportiva on t’ho passes bé, et concentres i assoleixes reptes per superar-te.
Ho diu amb passió!
Hi ha moments que són molt emocionants.
Regali-me’n un.
23 de setembre del 2012, el mateix any que vaig entrar. Era el meu aniversari, feia vuit anys i vam aconseguir fer una pira d’11. Aquella figura no es feia des del 2008, any en què els Falcons de Vilanova havien caigut intentant fer-la.
S’ha convertit en la seva figura preferida?
La que més m’agrada és la tripira de 9 amb pilar de 4. Perquè és una figura que es va muntant amb un pilar enmig, i quan baixem l’envoltura, de cop queda el pilar tot net.
Una sorpresa!
Un regal per a la vista!
Ho veurem a Andorra?
I també un capdil de 9x10, un volt de 5 i molt més.