Antoni Rodríguez, escriptor
Antoni Rodríguez: “La vida es pot poetitzar de moltes maneres”
Té 54 anys i va venir de Barcelona fa 10 anys. Apassionat de la llengua, l’ha convertit en el que anomena “segona professió”. Avui presentarà ‘Embarbussaments embarbussats’ combinat amb ‘mindfulness’ a la biblioteca d’Encamp.
Antoni Rodríguez
Juguem o llegim amb el seu llibre d’embarbussaments?
Embarbussaments embarbussats està pensat per jugar, llegir i aprendre!
Què li diuen els lectors?
Segons els llibreters, qui agafa el llibre surt content i encuriosit, perquè els embarbussaments que faig no són els usuals, duen títol i sempre passa alguna cosa.
Per exemple?
Aquest és recent, es diu Gerro i fa així: “El pitjor pitjapapers que empitjora el pitjament de pitjar pitjor els papers pitjats, és el pitjor pitxer que pitjor pitja.”
No soc capaç de repetir-ho.
La idea del llibre va sorgir dels tallers de paraules, escriptura i memòria que faig. A més de passar una bona estona, m’he adonat que, per exemple, amb la gent gran, llegir un trosset d’un embarbussament i intentar repetir-lo obliga a treballar la memòria.
Quins altres beneficis podem obtenir si practiquem?
Millora la logopèdia i per descomptat és una forma d’aprendre el català, perquè emprem paraules poc usuals.
Creu que cada cop tenim menys vocabulari?
Amb les pantalles i el WhatsApp tot ho reduïm. Per això miro d’aportar el meu granet de sorra per la llengua. El català és una llengua maca i especialment bonica de llegir.
Ara també combina embarbussaments i ‘mindfulness’.
Integrem aquesta tècnica que busca centrar-se en el moment present, per això compto amb la Diana Salas, l’especialista. Al final es tracta de gaudir fent jocs de paraules.
És defineix com un apassionat de la llengua.
De sempre!
Diu que és com una segona professió.
De nit treballo de recepcionista i de dia faig els tallers. Vaig començar a escriure per aquelles coses que passen, que et sents defallit, i em vaig adonar que a la gent que m’envoltava li agradava. Així que vaig continuar!
I els tallers?
Tot ve arran del meu voluntariat a la Creu Roja. Vaig començar amb els tallers el 2017 amb un amic que és metge. Amb la pandèmia tot es va paralitzar, però després vaig continuar amb la Fundació Meritxell, la Fundació Crèdit Andorrà i diverses llars d’avis. Ara també vull fer tallers fora d’Andorra.
Al seu estat de WhatsApp hi posa ‘poetitza la vida’.
Vaig pel carrer, veig una sargantana i faig una poesia. O observo una planta que ha sortit enmig d’un mur. La vida es pot poetitzar de moltes maneres.