Elisenda Ortega:“T’adones que t’has passat la vida corrent i se t’ha escapat”

Què té d’especial l’aquarel·la?

Pintar amb l’aquarel·la és com una meditació. Treballes amb l’aigua que és un element fluid, que requereix concentració. És un art subtil i delicat. No és fàcil, però enamora i captiva.

És imprescindible per viatjar?

No m’agraden els viatges organitzats on has d’anar a toc de xiulet. Prefereixo viatjar menys però al meu ritme, i si he de parar per pintar ho faig. I en aquell moment només pinto, capto el que m’envolta. I després, tot i que passin els anys, quan obres el quadern ho recordes tot, si estaves asseguda, si algú et va parlar, fins i tot si t’havia picat un mosquit!

Ha fet quaderns de viatge fins i tot a l’illa de Pasqua!

Em va permetre conviure amb la gent, saber la seva història. Una història dura que explica el seu caràcter. El quadern és quelcom íntim. Em fa feliç exposar i connectar amb la gent.

Andorra també és present a les seves pintures.

Té les estacions molt marcades i cadascuna és magnífica. Quan vaig d’excursió miro de captar-ho. Al fintal tenia molta cosa i vaig plantejar el llibre Andorra a l’aquarel·la i els 12 tríptics que retraten el país mes a mes, El diari d’Andorra.

També fa haikus.

Als tríptics faig una explicació de la fauna i la flora, però sentia que quedava pobre i vaig mirar com és constitueixen els haikus. Des de la humilitat, no soc poeta, intento expressar l’essència de la meva pintura.

Diuen que el seu art té una visió documental.

És com un registre. Tinc 68 anys, he vist molt i sento la necessitat de captar la bellesa d’aquest paisatge i els seus canvis estacionals plens de matisos. Captar-ho, mantenir-ho al record, abans que es transformi.

Plasmar el pas del temps?

I la idea de protegir la natura. Ara que soc gran puc fer-ho. Tornar a la lentitud. T’adones que t’has passat la vida corrent i se t’ha escapat mitja vida. Amb la lentitud captes detalls. Aquells que abans passaven desapercebuts. I aquesta lentitud que m’enriqueix tant, intento transmetre-la, la regalo, en certa manera.

Parli’m de la seva experiència com a docent.

És com un intercanvi. He sigut afortunada de poder aprendre, i gaudir, i vull transmetre aquest entusiasme. I, sobretot, explicar a la gent que no hem de ser tan severs amb nosaltres mateixos. Tenim un crític a dins que ens matxaca massa.

Aprenem dels errors?

Tant hi fa si et surt exactament com volies! L’important és l’entusiasme d’aprendre.