Sylvette Lluch: “T’acostumes al bullying però sents por cada matí”

Silenci i bulliyng van junts?

Si no és l’assetjat el que guarda silenci, ho fan els que l’envolten i veuen què està passant.

Comença amb una broma...

I després ningú gosa parlar-ne.

Per què passa això?

L’assetjat té por que el vegin com un covard o un xivato, i els que ho veuen tenen por que els facin el mateix.

Vostè també havia patit bulliyng de jove.

En el moment que en pateixes, t’hi acostumes i ho veus com una cosa normal, l’únic que cada matí quan has d’anar a l’escola t’inventes excuses o et poses malalt, perquè tens por d’anar a escola i tornar a viure el mateix. És en ser gran que t’adones que molts dels problemes que tens venen d’allà. En el meu cas vaig haver d’anar al psicòleg.

Com va posar punt final a l’assetjament?

Malauradament, vaig haver de deixar l’escola, em quedava només un any. Ningú em feia cas i no podia més. De fet, al centre em van fer escriure una carta explicant els motius. Vaig explicar que m’assetjaven i em van obligar a escriure’n una altra.

Com?

En aquell moment ho vaig fer perquè volia marxar. Ara, segurament no ho faria.

I els pares?

La mare no volia que deixés l’escola però ho entenia perquè em veia plorar cada diumenge.

Ara trenca aquest silenci.

En col·laboració amb l’ADJRA he escrit aquest llibre amb testimonis reals i anònims que expliquen la seva experiència per ajudar i conscienciar. També hi ha especialistes de la salut, que expliquen el que suposa i com es pot gestionar. Aporten credibilitat, ja que molts cops, no es creu les víctimes o se li resta importància, com la típica frase “són coses de nens”.

Què li va sobtar més en escriure el llibre?

La quantitat de casos que hi ha al país, tant a l’escola pública com a les privades, i la gravetat d’aquests.

Tenim un problema greu?

Cal més educació, tant a alumnes i pares, com docents. De fet, aquest llibre s’hauria d’utilitzar com una eina, i està previst portar-lo als centres escolars.

Què pot fer una persona que pateixi assetjament?

Parlar! Amb algú de confiança, si pot ser un adult que pugui gestionar la situació, millor. Oblidar la por perquè no passa res. És una situació que s’ha de solucionar a través del diàleg.

Es pot superar?

Penso que sí, però sempre ho portes amb tu.