Oriol Roselló: “No vull ser un continuista de la modernitat”

Què entenem per tècniques tradicionals en arquitectura?

Primer, es basen en materials preindustrials: pedra, calç, guix, fang, ceràmica, fusta i fibres vegetals. Amb això l’home ha fet arquitectura des de fa més de 4.000 anys, però a l’època industrial sembla haver agafat un xarampió de ferro, plàstic i altres derivats sintètics.

I diu que amb això podem fer arquitectura contemporània.

No vull ser un continuista de la modernitat, estem una mica farts de les capses de vidre de Mies van der Rohe, però hem de fugir de les estètiques dubtoses d’alguns constructors.

Llavors...

Cal una estètica contemporània del segle XXI, però amb una construcció local, assumint una manera de fer pròpia del lloc.

Aquest és el repte?

Primer els materials, després l’estètica, i el més important i diferencial és tornar a col·laborar amb els artesans.

Artesans i arquitectura junts?

Molts arquitectes pensen que l’únic coneixement possible és l’acadèmic o científic. Però hi ha el que és propi d’una altra cultura, l’homo faber, en què cap i mans són el mateix. Quan un mestre marger de pedra seca col·loca les pedres, al darrere hi ha un coneixement que un arquitecte no pot definir amb un plànol.

Per què recuperar les tècniques tradicionals?

Tot professional ha de trobar una resposta a l’escenari d’emergència climàtica. Els materials industrials són els únics amb una traçabilitat verídica i poden ser locals de debò. A més, formen part del que anomenem arquitectura i salut.

Tenim edificis malalts?

Molts edificis industrials fan que els usuaris emmalalteixin. Tenim el cas de la torre Agbar. El drama de la majoria d’edificis moderns és que no transpiren i es produeixen condensacions.

I Andorra, com se situa?

D’una part, es veu molta arquitectura del que anomeno pedra fake. La majoria de pedra no és res més que un revestiment ridícul. Hi ha un pressió turística i una normativa. Però, d’altra banda, també és veritat que s’estan impulsant cursos de pedra seca, per exemple.

S’ha declarat patrimoni immaterial per la Unesco.

I això vol dir que has de mantenir la tècnica. Aquesta és la meva gran guerra. Sempre és més important el software.

..?

El hardware són les restes arquitectòniques que ens han arribat. Mantenir això però no el software de com es feia no serveix de res. L’important és mantenir l’ofici. Amb l’ofici pots recuperar una manera de fer.