Èlia Pascuet: “Representar Andorra al Trial de les Nacions és un premi”

Il·lusiona debutar i més si torna a haver-hi equip femení.

Sí, sempre fa molta il·lusió. Per mi és el primer cop i, tot i que som poques noies, han apostat per nosaltres. Això és molt important per continuar fent créixer l’esport femení i, en especial, el motociclisme.

Competiu en una sola categoria, amb les millors del món. Us genera pressió?

Intentem no pensar-hi com a pressió. Si hi penses massa, impressiona molt estar contra les millors, però nosaltres volem gaudir i fer-ho tan bé com puguem.

Quin objectiu us marqueu dins dels onze països participants?

Anar al màxim, arribar tan amunt com sigui possible. Sabem que no estarem al podi, però si podem superar algun país serà un èxit.

El debut, un premi a la feina.

Sí, m’ho prenc com un premi i també com una oportunitat. Compaginar-ho amb els estudis és complicat, i tot i no haver pogut entrenar tant com volia, el treball que he fet s’ha valorat. Per això estic molt contenta de poder-hi anar, i més amb una altra noia, que no és habitual a Andorra.

Feu equip amb l’Alèxia Lladó.

Ens entenem molt bé. Ella ja té recorregut, hem entrenat juntes i això ajuda. Tenir algú amb qui et portes bé al costat i et pots recolzar és molt important en una competició així.

Tens algun referent en el trial?

Sí, la Berta Abellán, que acaba de ser campiona del món. Veure el seu esforç i com ho ha aconseguit és una referència. Et demostra que si t’hi esforces, es pot aconseguir.

Representar Andorra en una cita així deu ser molt especial.

Sí, és un orgull enorme. Jo he nascut aquí i portar la bandera del meu país en un Trial de les Nacions em fa molta il·lusió. Aquesta cerimònia serà un record per sempre i, a més, hi vaig amb el meu cosí [Quim Altés] i això ho farà tot encara més bonic.

Com valores la temporada?

He tingut una lesió a la mà i m’ha costat compaginar entrenaments i competicions amb la selectivitat, que l’he tingut aquest any. Ara bé, he aprofitat cada cop que he pujat a la moto i estic satisfeta. Acabar la temporada amb aquesta experiència és perfecte.

El més complicat és combinar estudis i esport.

Sí, sens dubte. Es fa molt difícil, perquè és un esforç gran el fet d’estudiar, entrenar, anar al gimnàs, socialitzar... Tot a la vegada. Has de ser flexible i si un dia no pots entrenar, hi vas l’endemà. Però al final és part de l’aprenentatge i de la disciplina que requereix l’esport.